dissabte, 15 de juny de 2013

El dret a saber i el deure d'explicar-nos

És una evidència demostrada que poder garantir l'accés a l'educació determina la igualtat d'oportunitats d'una societat. No únicament permet que tothom pugui accedir a les mateixes capacitats que demanda el mercat laboral - requisits, per exemple, per accedir a feines de major remuneració - sinó que també garanteix la mobilitat social. Garantir una igualtat d'accés a l'educació trenca la tendència inercial segons la qual els fills de famílies d'alt nivell educatiu tendeixen a tenir uns nivells de formació més alt. Precisament per això que organismes com l'OCDE, en documents com aquest, vinculen les polítiques públiques com un factor clau per assegurar la mobilitat social entre generacions. El que altrament es denomina 'l'ascensor social', un dels principals determinants de la salut i l'atractivitat d'un país d'acollida com el nostre. I el nivell educatiu, a part de determinar el nostre nivell de vida, influeix també en el nostre posicionament polític?

Aquesta és la pregunta que m'intento respondre avui a partir de l'anàlisi (superficial) de les dades que ofereix en obert El Periódico de Catalunya del seu últim Baròmetre Polític de Catalunya fet amb GESOP. A partir de les tabulacions que s'ofereixen podem saber quina és la diferència de respostes en funció de si el nivell educatiu de l'enquestat és baix, mig o alt. El primer que veiem és un interès substancialment diferent per l'actualitat política. Entre els enquestats de nivell educatiu baix, 'només' el 45,7% està molt o bastant interessat per la política. Mentre aquest percentatge puja fins el 60,2% pels enquestats de nivell educatiu alt. D'aquí en podem inferir dues consideracions rellevants: 1) que la gent hagi perdut la confiança en bona part dels polítics no implica necessàriament que no li interessi la política i 2) hi ha una part força important de la població que no segueix l'actualitat política i sembla que estigui correlacionada negativament amb el nivell educatiu.

I hi ha una actitud diferent respecte el dret a decidir i la independència en funció del nivell educatiu? Doncs sembla que si. Hi ha una majoria favorable a celebrar una consulta sobre la independència en tots els nivells educatius, però aquesta majoria és substancialment diferent. Si entre els de nivell educatiu baix un 56,4% estaria més aviat d'acord en fer una consulta, aquest percentatge puja fins el 77,6% entre els de nivell educatiu alt. En canvi, és curiós i subjecte a molt variades interpretacions, que sigui només entre els de nivell educatiu baix que hi ha una majoria favorable a celebrar la consulta aquest mateix any 2013. Respecte al recolzament d'una eventual independència, la tendència és la mateixa però amb la diferència que les majories són menys àmplies i només relatives entre els de nivell educatiu baix (un 46,9% hi estaria més aviat d'acord per un 45,7% que no). Pot ser degut a que una manca de coneixements accentui la por al canvi que suposa la independència? Pot ser per motius sociològics? Pot tractar-se el nivell educatiu d'una simple proxy del nivell de renda o generacional? Probablement tot és una mica cert, però el que és irrefutable és que entre aquelles persones amb menys nivell d'estudis hi ha menys suport al procés.

Davant d'aquesta realitat potser no hauríem de ser tan agosarats a l'hora de menystenir els efectes d'una campanya com la que el PP ha fet sobre 'El Dret a Saber'. Ja ho sabem que molts dels arguments no funcionen entre bona part de la població universitària i més formada, però ni tota la societat té estudis universitaris ni el mateix nivell de formació ni el mateix nivell de convenciment. Potser seria més útil i responsable, tenint en compte aquestes dades, que en comptes de dedicar el temps a enfotren-se'n d'aquesta campanya entre els nostres amics, dediquéssim cada dia una estona a explicar perquè creiem que amb la independència hi guanyarem tots. I si ens atrevim a fer-ho més enllà del nostre cercle de convençuts, molt millor! I és que encara cal treballar molt per a guanyar-nos el nostre propi futur.