diumenge, 23 de juny de 2013

La independència eficient

Fa uns dies Mariano Rajoy anuncià un pla de 200 propostes per tal de 'fer unes administracions més austeres, més útils i més eficaces' que, a la pràctica, se centrarà en l'eliminació del que considerent duplicitats existents a les CCAA. El consell de ministres de divendres aprovava oficialment el pla i el BOE de dissabte aprovava les estructures operatives per dur-lo a terme. Paradoxalment, tal i com feia palès el diputat Pere Aragonès, es crea un nou organisme per tal d'eliminar organismes. Són unes propostes de reforma que no són noves. Ja fa uns anys que es cuinen intel·lectualment a la FAES i es basen resumidament en els següents apriorismes: 1) el sector públic espanyol és excessivament pesat 2) aquest és excés és atribuible a les CCAA ja que 3) hi ha duplicitats més que evidents entre els diversos nivells d'administració. Podríem analitzar cadascun d'aquests 3 apriorismes i veure si està suficientment fonamentat.

El primer dels apriorismes és ràpidament contrastable i revatible a partir de les dades. Les últimes dades sobre projecció de despesa governamental sobre el PIB de l'OCDE ens diuen que l'Estat Espanyol se sitúa per sota de la mitjana de l'Unió Europea dels 15 i a un nivell similar (en funció dels anys) a la mitjana dels països de l'OCDE. La interpretació de les dades tampoc és gaire diferent si la fem en relació al pes dels treballadors públics sobre el total. Com a mínim és discutible que el sector públic espanyol tingui un pes excessiu.

El segon dels apriorismes també es pot contrastar fàcilment amb dades, en aquest cas de l'estudi que publicà l'IVIE a finals del 2011 titulat 'Las diferencias regionales del sector público español'. Podem veure com l'apriorisme és només parcialment cert i, per això, especialment perillós. L'heterogeneitat del pes relatiu del sector públic entre les diverses CCAA és tan gran que fer-ne un diagnòstic global només pot ser fruit d'una immensa ignorància o de la mala fè. Si ens fixem en el pes de la renumeració dels empleats públics respecte el total de salaris podrem observar com de llunyans estan els dos extrems: Catalunya (12,9%) i Extremadura (40,5%). En algunes CCAA el pes del sector públic podria considerar-se excessiu? potser si. És així en totes les CCAA? Rotundament no.

El tercer i últim dels apriorismes probablement és el més cert de tots. Que la descentralització espanyola no ha estat exemplar des del punt de vista de l'eficiència adminitstrativa em sembla que és molt poc discutible. Una part d'aquesta ineficiència es podria atribuir, potser, a una certa artificialitat del mapa autonòmic: desenvolupar una estructura autonòmica a territoris on no hi havia ni demanda històrica, social ni presentaven unes mínimes economies d'escala per prestar certs serveis probablement només s'explica per la necessitat de trobar el mínim comú denominador a l'Espanya de la transició. Però, sobretot, aquesta ineficiència es deu al fet que l'Estat, tot i ha mantingut estructures que no li corresponien d'acord amb el procés de descentralització autonòmic. Ens ho demostren estudis com el que feu Esther Martínez per a la Fundació Josep Irla 'Una estimació dels "serveis i competències de l'Estat" i la contribució de Catalunya', en el qual s'analitzaven les diferents partides dels Pressupostos Generals de l'Estat i se segmentaven en funció de quina era la seva adequació competencial d'acord amb la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia vigent. Els resultats, tot i que amb dades del 2004, són contundents: més d'1 de cada 3 euros que es gastava l'Estat a Catalunya comportava una invasió de competències pròpies de la Generalitat de Catalunya. Per a una anàlisi jurídica més fina i més actual - tot i que no quantificada - es pot fer un cop d'ull a l'estudi recent de l'Institut d'Estudis Autonòmics en aquest sentit.

El Govern Espanyol, doncs, ha arribat al mateix diagnòstic que ja hem arribat molts catalans. Ens cal un nou estat més eficient, capaç de donar millors respostes als ciutadans. La diferència és que el Govern Espanyol hi vol avançar a través de la recentralització i des d'aquí majoritàriament ens veiem més en cor de fer-ho a través de la independència. I mentrestant, el que cada vegada queda més clar és que les terceres vies (federalistes i altres variants) esdevenen més utòpiques i allunyades d'aportar-nos solucions.