dijous, 11 de juliol de 2013

Finançament autonòmic 2011, cap novetat

Fa pocs dies el Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques va publicar les dades sobre la liquidació del model de finançament autonòmic de l'any 2011. El càlcul de les dades del finançament per càpita pel conjunt de les CCAA no ens revela malauradament cap novetat significativa respecte exercicis anteriors. Catalunya, tot i ser un dels territoris que realitzen una major contribució per càpita en forma d'impostos, rep un finançament per càpita (per a competències homogènies) inferior a la mitjana de CCAA de règim comú. Ho podem veure clarament a la segona columna de la taula, en la que es presenta el finançament per càpita en termes relatius a la mitjana de les CCAA de règim comú:


Podem afirmar que no hi ha cap novetat signficativa respecte els anys anteriors perquè la posició relativa de Catalunya en finançament capitatiu s'ha mantingut, com era esperable, gairebé constant durant els dos últims exercicis (des de l'aprovació de la LOFCA vigent). Tal i com vaig publicar en posts anteriors, si pel 2011 ens situem lleugeramen per sota la mitjana autonòmica de règim comú (99,4%), el 2010 la xifra era gairebé idèntica (98,9%) i lleugerament més positiva pel 2009 (102,3%). El càlcul del finançament capitatiu relatiu es fa tenint en compte la població real de cada CA per al finançament de les mateixes competències (competències homogènies).

Malgrat les aparents millores introduïdes, Catalunya no ha aconseguit que el model de finançament autonòmic de règim comú superi la lògica de la discriminació sistemàtica. Tal i com assenyala la catedràtica Núria Bosch a l'estudi presentat aquest passat dissabte a la Conferència Nacional per a la República Catalana 'Anàlisi econòmica del procés d'independència a Catalunya' l'actual sistema de finançament és responsable del 35% del dèficit fiscal que patim. A tall d'exemple, convé recordar que si el 2010 haguéssim tingut el mateix finançament per càpita per a les mateixes competències que Cantàbria, per exemple, haguéssim gaudit de 4.251 milions d'euros més. Una quantia que, en el marc dels pressupostos 2013, ens permetria tancar un pressupost sense retallades. No és una raó més que suficient per no demorar més el dret a decidir sobre el nostre futur?