dilluns, 5 d’agost de 2013

FMI, mercat laboral i independència

Fa pocs dies es va fer públic l'informe del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre les perspectives econòmiques espanyoles. Aquests són uns tipus d'informes que val la pena mirar-se'ls amb certa calma ja que bona part de les anàlisis i dades que hi apareixen són força més interessants i amb molta menys connotació ideològica del que se'n pugui despendre d'un titular més o menys afortunat. D'especial interès m'han semblat algunes observacions sobre el passat i el futur del mercat laboral espanyol.

L'anàlisi de l'evolució del mercat laboral espanyol em sembla molt ben sintentitzada en les gràfiques de la Figure 7 de l'informe i que adjunto en aquesta entrada. Dues constatacions innegables que em sembla que cal tenir present: 1) l'increment de la taxa d'atur del mercat espanyol és molt superior a la que correspondria per la magnitud de la recessió econòmica (gràfic 2) 2) Aquest fet es deu a l'efecte acordió de l'excés de temporalitat al mercat de treball espanyol: la recessió econòmica ha generat una destrucció de llocs de treball eminentment temporals (àrea blava del gràfic 5). Sense un mercat de treball tan dual ni un percentatge de contractes laborals tan elevat no s'explicaria una taxa d'atur tan alta com l'actual. Conclusions a la que ja havien arribat economistes com Juan José Dolado, tal i com vaig poder escriure en una entrada de fa poc més de dos anys. Una entrada on també s'apuntava la transcendència de l'excés de temporalitat, en la mesura que també defineix en quin model de desenvolupament s'és més competitiu: un model de creixement extensiu i de baixa productivitat que ha portat a Espanya a la situació de crisi actual. Si les diverses reformes laborals recents no han estat capaces d'abordar amb èxit un dels problemes centrals del mercat laboral espanyol és raonable pensar que alguna reforma espanyola ho faran en el futur?

Les previsions d'evolució del mercat laboral espanyol pels propers anys són tant o més interessants. L'atur preveu reduir-se però a un ritme extremadament lent: es preveu que la taxa d'atur espanyola el 2018 encara serà del 25,3%. És evident, i en tenim nombroses mostres recents, que les previsions econòmiques són altament fal·libles. Per això el més rellevant no és el la xifra prevista en si mateix sinó en què es fonamenta la tendència apuntada. En aquest sentit, segons el FMI la tendència es fonamenta en: 1) l'evidència històrica que l'economia espanyola no ha creat mai ocupació neta quan ha crescut menys del 1,5-2% 2) Fet que no succeirà en els propers anys, ja que la recuperació es fonamentarà en la demanda exterior (diagnòstic àmpliament compartit). La disminució prevista de la taxa d'atur dependrà, doncs, de la capacitat de canviar tendències estructurals del mercat de treball espanyol.

Aquestes dues certeses són força rellevants a l'hora de plantejar-se el futur d'una Catalunya independent. Qualsevol que sigui el nostre estatus polític fa bastant implantejable poder generar a curt o mig termini una ocupació neta de 873.000 llocs de treball, però la Catalunya independent presenta dues avantatges gens menystenible. En primer lloc, un nou marc polític faria molt més viable i creïble una reforma en profunditat del nostre mercat laboral. Per altra banda, l'economia catalana depèn molt més del sector exterior que el conjunt de l'economia espanyola, la principal font de creixement en els propers anys. I si resultés, doncs, que el FMI ens estigués donant sense saber-ho més arguments per no demorar la nostra independència?