dimarts, 6 d’agost de 2013

I si 'prorrogar o no' no fos la qüestió?




Avui he tingut l'ocasió de parlar amb algunes persones sobre la decisió que ha pres avui el Govern de prorrogar els pressupostos fins a final d'any. He vist que moltes d'elles no acabaven d'entendre les conseqüències que comportava qualsevol de les decisions que el Govern hagués pres avui. Per això he pensat que seria un bon exercici intentar de respondre set de les preguntes que crec que són més habituals sobre aquesta qüestió. Algunes ja tractades en alguna entrada anterior d'aquest mateix any.

1. Perquè no tenim pressupostos de la Generalitat per l'any 2013?
Perquè fins el passat 31 de juliol el govern espanyol - a través del Consejo de Política Fiscal y Financiera -  no es va dignar a fixar un sostre de dèficit específic per a cada CA, que havia estat fixat de forma genèrica en el 1,3% del PIB pel conjunt de CCAA el passat 27 de juny. Això significa que les CCAA no sabien fins fa pocs dies quin era el seu sostre de despesa pel 2013: actuar abans d'hora hagués suposat una retallada preventiva. Recordem que l'any va començar amb un objectiu de dèficit del 0,7% del PIB. Si llavors s'hagués fet un pressupost com alguns demanaven hagués suposat fer una retallada tan preventiva com innecessària d'uns 1.000 milions d'euros.

2. Perquè diem que és injust l'objectiu de dèficit fixat per a Catalunya per al 2013?
El sentit comú ens diu que el repartiment de l'objectiu de dèficit hauria de ser proporcional al pes de la despesa de cada nivell d'administració. Un criteri compartit recentment pel Parlament Europeu. Això vol dir que si l'objectiu de dèficit pel conjunt de l'Estat Espanyol és del 6,5%, a les CCAA els hi correspondria una xifra que oscil·laria entre el 2,1 i el 2,2% del PIB. Sembla clar no que un 1,58% del PIB queda lluny d'aquesta xifra?

3. Una pròrroga pressupostària evita complir amb els objectius de dèficit?
Rotundament no. Una pròrroga pressupostària suposa copiar els presssupostos de l'exercici anterior però limitant els crèdits de tal manera que permeti no endeutar-se més del que està permès. És per aquest motiu que a mesura que s'ha anat elevant el sostre de dèficit s'han anat actualitzant les pròrrogues i ampliant els crèdits.

4. Perquè no incomplim els objectius de dèficit fixats per l'Estat?
De ganes i motius no en falten, però malauradament bona part de la liquiditat actual de la Generalitat la garanteix l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que exigeix el compliment dels objectius de dèficit a les CCAA que s'hi acullen. Això ja quedava molt clar a l'article 5.1 del Real Decret que creava el FLA el juliol del 2012. Quan parlem de liquiditat parlem de quelcom tan bàsic com diners per poder pagar proveïdors, nòmines, etc. Qui defensa la desobediència hem d'entendre que és perquè coneix fonts de finançament alternatives del dèficit que avui en dia ningú més coneix?

5. Es poden aprovar ara uns pressupostos per l'any 2013?
Evidentment que és tècnicament possible, però cal analitzar si té sentit. Per molt ràpid que anés el Govern els pressupostos del 2013 s'aprovarien cap al mes d'octubre: estaríem fent uns pressupostos quan ja hauríem executat 10 mesos. No sembla més raonable treballar per l'aprovació dels propers pressupostos 2014 en temps i formes, exercici que ja serà prou complicat?

6. És democràtic prorrogar els pressupostos durant tot el 2013?
Sí, sempre que hi hagin condicions objectives que justifiquin aquesta excepcionalitat. I em sembla que la d'aquest exercici ja ha quedat prou clara a la pregunta 1. És cert que uns pressupostos són la millor ocasió que té un Parlament i un Govern de debatre sobre quines són les seves prioritats. No tinc gaire clar que l'interès dels qui estan tan proeocupats per la qualitat democràtica d'un exercici pressupostari prorrogat sigui conèixer la previsió d'execució dels últims dos mesos de l'any.

7. Perquè no podem prorrogar altre cop els pressupostos el 2014?
Precisament per les raons que hem esmentat a la pregunta anterior, el pressupost de la Generalitat de Catalunya té caràcter anual - segons marca l'article 212 de l'Estatut - amb l'excepció que marca l'article 33 de la Llei de Finances Públiques. Seran uns pressupostos de ben segur complexos - pels incompliments de l'Estat, la manca de finançament i un injust repartiment de l'objectiu de dèficit - però tindran la virtut de ser els últims pressupostos de la Catalunya autonòmica. 

Després de procurar amb més o menys fortuna aquestes preguntes arribes a la conclusió que si la diferència entre la pròrroga i fer uns nous pressupostos pel 2013 costa tant d'explicar és potser perquè no n'hi ha tantes de diferències - els dos escenaris són igualment lamentables -. Ni aquest tampoc és l'aspecte central dels nostres problemes. El problema central és potser, encara que alguns no ho vulguin veure, haver de quadrar els pressupostos d'una Catalunya autonòmica.