dijous, 5 de setembre de 2013

Aturem la flama de tot un poble en moviment?

Avui el President Mas ha dit a Els Matins de Catalunya Ràdio que convocaria unes eleccions plebiscitàries per al 2016 si l'estat espanyol impedeix fer la consulta. El President Mas es mereix tot el meu respecte per diversos motius, però fonamentalment per tres: 1) És el President del meu país, 2) Després de l'11 de setembre de l'any passat va tenir l'honestedat i la valentia de recollir els anhels d'una àmplia majoria de catalans i 3) Penso que molt poca gent és capaç d'aguantar amb tanta dignitat la pressió que deu haver aguantat el President Mas durant aquest últim any. Són motius que em temo que puc compartir amb gent molt diversa, d'ideologia i sensibilitats molt dispars. Motius que, per altra banda, són prou sòlids per tenir-los en compte a l'hora de contextualitzar qualsevol dels seus posicionaments. I això no m'impedeix estar totalment en desacord amb el sentit de les seves declaracions d'avui.

No hi puc estar d'acord, en primer lloc, per qüestions merament operatives. La primera pregunta que m'ha vingut al cap al llegir aquestes declaracions ha estat: en quines condicions serà capaç la Generalitat de sostenir les seves finances fins el 2016? Cal tenir en compte que quan parlem de les finances de la Generalitat parlem del finançament del nostre Estat del Benestar, de la nostra sanitat pública, de tot el nostre sistema educatiu, des de la primària al nostre sistema universitari. No cal ser cap geni ni disposar d'informació privilegiada per preveure que els pressupostos de l'any 2014 seran, en qualsevol dels escenaris, uns pressupostos molt durs. Un dels motius de més calat per a justificar l'aprovació d'aquests pressupostos és que fossin el tràngol necessari per a poder decidir el nostre futur en plena llibertat. On queda doncs aquest argument amb l'escenari del 2016? Quines són les raons que donem als nostres conciutadans per a justificar les més que probables penúries que comportarien els pressupostos autonòmics del 2015 i del 2016? Hi ha algú encara prou cínic o prou ingenu per creure que podem aspirar a un nou model de finançament que canviiï substancialment aquest panorama?

En segon lloc, per motius polítics. No sé trobar cap raó de pes que justifiqui una demora per decidir el nostre futur fins el 2016. Tenim la sort que una gran majoria de catalans ha identificat la independència com aquell canvi de marc polític i econòmic que a la vegada és prou factible i prou radical per  a poder plantejar-nos un futur il·lusionant. Però aquesta llum al final del túnel l'està veient molta gent a la qual ja li queda molt poca esperança i ja ho ha passat prou malament. Postposar la data al 2016 és jugar amb foc: em temo que a ulls de molts catalans és convertir el somini de la independència en una utopia instrumentada per polítics poc hàbils o poc honestos. Fins ara bona part dels catalans hem vist clara la coincidència entre l'agenda social i l'agenda nacional, i aquesta ha estat precisament la nostra força. Perquè malbaratar-la? Perdrem o guanyarem més suports a la causa entre 2014 i 2016? A mi la resposta em sembla clara. Què és el que impedeix que ens donin la veu a tots els catalans l'any que ve? Quina és la nova legimitat (que no ens hàgim guanyat ja els catalans) haurem guanyat després d'aquests dos anys per tal d'exercir el nostre dret a decidir?

I en tercer i últim lloc, per lleialtat institucional. Segur que es poden fer molts malabarismes semàntics interpretant el text de l'Acord d'Estabilitat signat a finals del passat mes de desembre del 2012 entre CiU i Esquerra Republicana. Però el que em sembla indiscutible és que l'acord es resumia en el següent: garantir l'estabilitat parlamentària del govern que havia de fer possible convocar una consulta l'any 2014. Una data que podria variar només en el cas que ho acordessin les dues parts signants. A dia d'avui, no em sé imaginar les raons que farien que el meu partit considerés convenient postposar la data del 2014. A mi m'ho haurien d'explicar molt bé per convèncer-me - i tot i així no m'ho sé imaginar -. I em sembla que els passaria el mateix a gairebé a tots els militants del partit.

I sabeu què em passa? Que aquells que defensen que no tenim encara una majoria social prou àmplia per guanyar una consulta no me'ls he trobat mai pel Bon Pastor ni per Nou Barris explicant les virtuts i els beneficis que comportaria per tots plegats una Catalunya independent. Ni crec que me'ls trobi mai. I per això no em generen gaire confiança: perquè dubto que en dos anys mes aquesta gent faci gaire més feina per aquesta causa. Confio que aquest 11 de setembre l'èxit de la Via Catalana serveixi per esvair doncs aquests dubtes. I per demostrar, com diuen els Obrint Pas, que "No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu".


2 comentaris:

Gemma Vila ha dit...

Gràcies Albert! Avui tenia necessitat d'unes paraules reconfortants i que deixessin clar que ERC no trairà a la ciutadania catalana que us té com a única esperança. Per cert, existeixen uns companys que han fet l'associació "Sumate" a Cervelló. Es dediquen a explicar els beneficis de la independència a la gent que no ho entén, fan una gran tasca! són al twiter.

Francesc Gil ha dit...

Totalment d'acord Albert. Ahir quan vaig sentir les declaracions del President enseguida en vaig preguntar, què pot passar si la Generalitat no pogués pagar les nomines d'algún més? Això pot passar, donat que no veig un escenari amb un nou sistema de finançament, que per cert ja tocaria negociar-lo aquest mateix any., i amb uns pressupostos del 2015 i 2016 amb defícit gairebé del 0%.
De tota manera em sembla molt bé tenir un plà B, però tampoc veig la necessitat de cambiar les dates. Una consulta, referendum pactat amb el govern espanyol el veig impossible, així doncs es poden convocar eleccions també el 2014, al desembre si vols, però com et vaig dir ahir al twitter les expectatives per l'anys que ve son molt i molt grans, i si no s'actúa el sentiment d'estafa serà innevitable, i aixó a nivell de partit també ens arrossegarà.