diumenge, 20 d’octubre de 2013

La cadira, les patronals i el procés

Aquesta mateixa setmana el President Mas s'ha negat a assistir a un acte de Foment del Treball per no poder fer-ho tal i com marca el protocol, com a màxim representant institucional davant la vice-presidenta del govern espanyol Soraya Saenz de Santamaria. D'aquesta escalada de tensió intergovernamental el que trobo més destacable és el seu escenari: Foment del Treball. Foment, una de les patronals amb més pes específic del nostre país, ha mantingut una actitud certament ambigua en la defensa de principis tan inqüestionables des del punt de vista democràtic com el dret a decidir del poble català. Fins i tot, no som pocs els que ens hem qüestionat fins a quin punt és elegant o respectuós - en vers al rol institucional del Molt Honorable President - que per part dels organitzadors de l'acte s'evidencii la seva absència d'una manera tan explícita (foto). Entrar en el terreny de l'especulació sobre la voluntarietat o la significació de certs actes que poden arribar a ser titllats com a casuals sol ser força estèril. Aprofitant que aquest fet ha posat de relleu el rol que poden jugar les patronals en el procés, prefereixo fer tres consideracions que em semblen més rellevants.

En primer lloc, cal afirmar rotundament que les patronals són agents polítics de primera magnitud. Personalment trobo força falaç la pàtina de neutralitat política que s'atribueix - o algunes vegades es volen atribuir - a les organitzacions empresarials. En la meva vida professional he tingut la sort de fer alguns molts bons amics vinculats a les organitzacions patronals del nostre país. Us puc assegurar que les seves habilitats polítiques i negociadores superen les de la majoria de diputats del Parlament de Catalunya. I potser és normal que sigui així: conjuntament amb la prestació de serveis - cada vegada més present - la funció bàsica de les patronals és defensar els interessos dels seus membres. Fet que passa per procurar influir en la presa de decisions de les Administracions Públiques fent sentir continuament la seva veu. No és aquest un rol clarament polític en representació d'uns interessos col·lectius?

En segon lloc, les patronals i les empreses haurien de trobar quin és el seu terreny de joc en el procés. Ni hauríem de permetre certes pràctiques ni tampoc hauríem d'esperar certes declaracions. Els interessos individuals de les empreses responen a un criteri de rendibilitat i caldria esperar que les organitzacions empresarials defensessin l'argregació d'aquests interessos individuals. Al meu entendre considero moralment reprovable - per bé que potser pot arribar a ser legítim - que una empresa o organització empresarial condicioni el sentit del vot dels ciutadans en un procés democràtic en base a la seva capacitat d'influència econòmica. Defensar els principis democràtics fonamentals, la llibertat d'expressió i la importància del bon funcionament de les nostres empreses sigui quin sigui el marc polític dels propers anys hauria de ser el mínim que hauríem d'esperar de qualsevol organització empresarial del nostre país.

Per últim, no hi ha un únic model d'empresa ni tampoc un únic tipus d'organització empresarial. És per aquest motiu que trobem posicionaments també molt diversos davant d'una possible futura independència. Aquesta mateixa setmana podem trobar des de les declaracions contràries de José Luis Bonet Ferrer al New York Times - President de Freixenet i de la Fira de Barcelona -, les declaracions tranquilitzadores de Miquel Valls - President de la Cambra de Comerç de Barcelona - a les més favorables a desvincular-se de la marca Espanya de Manel Xifra a l'Econòmic - President de l'Associació d'empreses exportadores AMEC -. Faríem bé si més enllà d'observar aquesta varietat de posicionaments polítics entre el món empresarial també comencéssim a pensar quina és la motivació original de cadascun dels posicionaments i quin model productiu ens convé més. És casualitat que aquelles empreses més internacionalitzades i que menys depenen del mercat espanyol siguin aquelles que habitualment són més favorables a la independència? Potser així, quan tots ho tinguem més clar, més d'un empresari serà més prudent a l'hora d'explicitar xantatges empresarials en públic.