diumenge, 26 de gener de 2014

Per a què serveixen les balances fiscals?

Aquesta setmana, en el marc de la convenció que el Partit Popular ha celebrat a Barcelona, el ministre Cristóbal Montoro (foto) va anunciar que ja no es publicarien les balances fiscals. En comptes d'aquestes, es presentaran "las cuentas públicas regionalizadas" el proper 31 de gener a Girona, que persegueixen objectius i són el resultat d'aplicar metodologies de càlcul força diferents. Objectius que sembla que són diferents però encara força vagues si hem de fer cas de l'entrevista que Toni Cruanyes li va fer al ministre divendres passat. D'aquesta manera, Montoro incompleix definitivament el compromís que va adquirir públicament el passat mes d'octubre segons el qual es comprometia a tenir les balances fiscals publicades el mes de desembre de l'any passat. "Las balanzas públicas no pueden ser nunca motivo de discusión política y económica” afirma el ministre, en part per justificar aquest canvi de metodologia. Evitar la confrontació és realment un argument prou sòlid per a justificar la no publicació de les balances fiscals? Per a què serveixen les balances fiscals?

Les balances fiscals d'un territori amb el sector públic central s’obtenen per la diferència entre la despesa que el sector públic central realitza en aquesta comunitat i el volum d’ingressos detrets d'aquell territori per finançar el conjunt de la despesa pública central. És a dir, en el cas català és la diferència entre les despeses que el sector públic central destina a Catalunya i els impostos i altres ingressos aportats des de Catalunya al sector públic central. Això ens permet conèixer quin és el tracte fiscal del sector públic central sobre un territori (si té dèficit o superàvit fiscal, per exemple) i si aquest és d'una dimensió raonable. Per exemple, ens permet comprovar com el dèficit fiscal català - que s'ha mantingut durant els últims anys al voltant del 8% del PIB - és molt més alt que el de territoris similars en d'altres estats segons ens diu en un estudi recent la catedràtica d'hisenda pública de la UB Núria Bosch:


Les balances fiscals, doncs, són un exercici de transparència necessari i habitual en qualsevol estat compost. Suposo que devia ser per això que l'any 2008 el govern del PSOE, a través de l'Institut d'Estudis Fiscals i amb assessorament dels principals hisendistes de l'Estat, calculà per primera i única vegada les balances fiscals de les CCAA amb les Administracions Públiques centrals (en concret, corresponent a l'any 2005). Un exercici de transparència que fou suggerit i negociat per qui llavors liderava el grup parlamentari d'Esquerra Republicana al Congreso de los Diputados, Joan Puigcercós (cal recordar-ho). Són dades molt menys completes (només abasten un any) que les que amb la mateixa metodologia i resultats gairebé idèntics ha calculat la Generalitat des de 1986, però tenen un valor polític molt gran: l'estat admet l'existència d'un dèficit fiscal desproporcionat i fa seva la metodologia de càlcul. Per tant, el dèficit fiscal català ha estat reconegut i calculat, encara que només sigui pel 2005, pel propi aparell del sector públic central. Una evidència que per Montoro ara resulta certament incòmoda.

D'ençà que hem inciat el procés, les veus que pretenen desacreditar la validesa tècnica i política de les balances fiscals i el dèficit català s'han volgut fer sentir. Últimament ha estat l'ex-ministre socialista José Borrell amb l'article a EL PAIS "¿Dónde están los 16.000 millones?", que fou hàbilment replicat per l'economista Xavier Sala-i-Martín: "¡Encontrados los millones de Borrell!". La cantarella d'aquest tipus de crítiques pivota sempre sobre dues constants que convé saber rebatre. La primera és que les balances fiscals no tenen sentit perquè "paguen els individus i no els territoris". És cert, com també és cert que aquests individus reben la major part dels seus serveis públics de les CCAA, que són les administracions que tenen atribuïdes la gran majoria de competències que conformen el nostre Estat del Benestar. La segona és que, posats a calcular balances fiscals, "perquè no en podem calcular d'altres àmbits territorials diferents a l'autonòmic?". El grup parlamentari de Ciutadans va arribar a proposar que es calculessin les balances fiscals de les comarques i les províncies catalanes. El primer que caldria tenir clar és que ni les Diputacions ni els Consells Comarcals tenen competències de despesa prou rellevants perquè aquesta sigui una informació que interessi a ningú. I, per altra banda, tal i com destacàvem amb Guillem López-Casasnovas ara fa més de deu anys, la rellevància de les balances fiscals també està vinculada al sentiment de pertinença dels habitants del territori per al qual es calcula. Les balances fiscals són un molt bon indicador de la qualitat actual del finançament dels nostres serveis públics respecte a la que podríem arribar a tenir si disposéssim de la totalitat dels recursos generats al territori.

I és evident, que en ple període pre-consulta, Montoro, més bon estrateg de partit que ministre demòcrata, no pensa facilitar aquesta informació als ciutadans per als quals se suposa que treballa. Vol seguir negant l'evidència que, en un "excés de transparència", el govern de ZP ens va reconèixer fugaçament. Una estratègia que no serveix per ocultar la realitat del dèficit fiscal que, fent un cop d'ull a les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió, ja està assumida per la majoria de ciutadans d'aquest país. 


1 comentaris:

Siegfried Emmelmann ha dit...


Actually no matter if someone doesn't be aware of then its up to other visitors that they will assist, so here it takes place. gmail.com login