diumenge, 27 de juliol de 2014

Cap a un subsidi d'atur europeu?

Aquest mes de juliol la Presidència italiana de la Unió Europea va demanar al prestigiós think-tank Bruegel un informe sobre les avantatges i inconvenients d'implementar un subsidi d'atur europeu (European unemployment insurance - EUI). Em sembla un tema molt rellevant ja que uneix tres dels grans reptes que enforntem com a economia i com a societat: 1) atacar amb noves eines el problema de l'atur estructural i de llarga durada, 2) la reforma estructural (i no les polítiques de devaluació interna que hem viscut en els últims anys) del nostre mercat de treball i 3) el paper de la Unió Europea en la recuperació econòmica i definició d'un nou model de desenvolupament.

Actualment seria molt controvertit valorar fins a quin punt la Unió Europea disposa d'un mercat laboral comú. Després de més de 5 anys de l'esclat de la crisi financera les taxes d'atur no podrien ser més desiguals, tal i com es pot observar al mapa. El contrast entre l'Europa "perifèrica" amb taxes d'atur del 20% o superiors i l'Europa Central o nòrdica - amb taxes properes a la plena ocupació - posa de manifest que la pretesa lliure mobilitat de treballadors dels Acords de Schengen no existeix a la pràctica. O, si més no, no existeix prou com perquè es pugui considerar que formem part d'un mercat laboral comú. A la vegada, les rigideses percebudes al mercat de treball europeu no impedeixen una mobilitat laboral forçada a la perifèria. En el nostre cas, força dramàtica: tal i com estimava aquest mateix think-tank, l'Estat Espanyol és el país amb una major pèrdua neta de treballadors qualificats durant l'últim exercici.

En aquest context, la proposta de subsidi d'atur europeu presenta un gran atractiu: avançar cap a unes polítiques d'activació laboral comunes i una major coordinació de les institucions laborals europees, fet que facilitaria els contractes que impliquessin certa mobilitat dins del territori europeu. Per altra banda, també suposaria introduir uns fluxos interterritorials no menyspreables basats en el principi de solidaritat entre els països amb menor i major taxa d'atur. Tot i que aquest principi és present al preàmbul i als articles 2 i 3 del Tractat de la Unió Europea, també és cert que la Unió sempre s'ha concebut com una unitat política fiscalment descentralitzada. La proposta en qüestió, per tant, suposaria avançar cap a l'Europa federal: una Europa amb una política d'ocupació pròpia - encara que sigui una política-marc - que acabaria sent determinant per a defenir el model de desenvolupament econòmic europeu. I és que, és gaire coherent voler avançar cap a l'Europa del Coneixement (Horizon 2020) sense abans haver-nos posat d'acord en el valor que li volem donar al treball? Jo crec que no.

No cal ser un gran coneixedor de les institucions europees per a saber que no serà fàcil que aquesta proposta prosperi. Tal i com apunta l'informe, la principal dificultat - com en el cas de la Unió Bancària Europea i en tots els projectes que impliquen fluxes interregionals - és el risc d'aparició de fenòmens de risc moral (Moral Hazard/Free Riding): els països amb una major taxa d'atur podrien comportar-se de manera oportunista o acomodatícia pel fet de saber que bona part dels seus subsidis d'atur fossin finançats per tercers països. La solució a aquest fenomen passa necessàriament per la delegació de competències estatals a les institucions de supervisió comunitària, una pràctica que no acostuma a ser fàcil. Però altra vegada caldria fer-nos la mateixa pregunta: és sostenbile o creïble una unió monetària que no sigui capaç de reforçar les seves polítiques comunes? Jo torno a creure que no. Potser mecanismes com els que s'han utilitzat per començar a implementar la Taxa sobre Transaccions Financeres (enhanced cooperation) poden ser bones maneres de poder fer petits passos cap a aquesta direcció.

3 comentaris:

Bernat ha dit...

La idea és molt temptadora, i serà interessant veure'n estudis publicats al respecte.

El què és evident és que una tenim una unió econòmica només a mitges i que, la creació d'instruments de política econòmica amb fonaments de política social seria un pas endavant enorme per la Unió.

Mercè Garau ha dit...

Crec que la idea de construir una Europa social és engrescadora i està molt ben argumentada en el teu article, Albert. I no tendria per què quedar-se en els núvols de les utopies si no fos perquè la Unió Europea del 2014 no sembla apuntar cap a aquests horitzons.
Em sembla fonamental empènyer aquesta Unió Europea burocratitzada, cap als seus compromisos fundacionals de construcció d’una Europa social.
El subsidi europeu, tal i com apuntes, pot despertar molts de recels per part dels països que perceben que estan pagant “la festa” dels països de sud. Per això cal legitimar aquesta mesura mitjançant mitjançant polítiques i instruments que ens equiparin en condicions de treball i en formació de les persones arreu dels territoris.
D’altra banda, construir un mercat laboral únic és força més complicat que unificar les polítiques financeres o comercials. Aquí el “producte” som les persones, i les barreres les portam posades: l’habitatge, els lligams familiars, el coneixement d’idiomes...
Gràcies per l’article i bon estiu!

Maria Galindo ha dit...

A la Unió Europea li manca un mercat laboral comú on les persones tinguin veritable mobilitat laboral... de moment només hi ha fuga de talent i les barreres a la lliure mobilitat són enormes; per tant, crec que qualsevol pas endavant en aquest sentit, per a consolidar el mercat europeu és un gran què (tot i que darrerament m'estigui tornant una mica escèptica). La UNIÓ Europea passa per la lliure mobilitat de persones, i crec que encara estem lluny...

Moltes gràcies pels teus articles Albert! els vaig llegint :)
Maria