diumenge, 5 de juliol de 2015

I si es governés amb (una mica més de) racionalitat?

Massa sovint situem al centre del debat polític la conveniència o no de governar amb més austeritat. Escoltant les argumentacions i evidències que s'exposen tot sembla indicar que els debats i les decisions polítiques que els originen estan més guiats per apriorismes ideològics que per un anàlisi mínimament racional de les alternatives. Fins i tot en aquells organismes que sembla que hi domini una gran racionalitat...

Amb alguns exemples potser queda una mica més clar al que em refereixo. En primer lloc, fa més de 2 anys (com a mínim) que el Fons Monetari Internacional disposa d'evidències del seu propi servei d'estudis segons les quals les polítiques d'austeritat han donat uns resultats macroeconòmiques pitjors del previst. Un dels exemples més clars i d'actualitat és el de Grècia on, tal i com posava en evidència fa dues setmanes el think-tank Bruegel, les previsions contemplades en els diferents plans d'ajust eren força més bones del que ha acabat passant. Tot i així, no sembla que les seves recomanacions hagin variat de forma substancial. Què és el que guia la seva acció política doncs si no són els resultats de la seva pròpia recerca?

Per no ser acusat d'argumentar des del maniqueisme del biaix ideològic, utilitzo un altre exemple de molta actualitat des d'una escala més local que està sent partimonialitzat des de l'anomenada 'esquerra alternativa': La reducció de les retribucions dels servidors públics. A mi em sembla evident que en uns moments com els actuals cal donar mostres evidents de contenció de la despesa per part dels màxims responsables públics. Tanmateix, què ha guiat la concreció de les decisions que s'han pres en aquest sentit? El dilluns passat parlàvem a Sant Andreu amb en Josep Ginesta sobre la possibilitat que la implementació de limitacions retributives com les que s'han aprovat a l'Ajuntament de Barcelona generin una possible pressió a la baixa en la negociació dels salaris dels seus treballadors públics. Si no fos així em semblaria fantàstic, però com a mínim seria bo qua algú ho hagués tingut en compte. 

Aquests són només dos exemples que com a mínim ens haurien de fer posar en dubte que les decisions polítiques es prenguin tenint en compte la moltíssima informació i coneixement disponible que podem tenir a l'abast. És per aquest motiu que em sembla una molt bona notícia que el proper 15 de juliol se celebri la Ia Jornada d'Avaluació Econòmica de les Polítiques Públiques. En aquest sentit estic content que l'Annex 3 de l'Acord d'Estabilitat de la present legislatura inclogui una menció a la necessitat de comptar amb aquestes eines per millorar l'eficiència de la seva despesa pública: "el Govern comptarà amb els mitjans públics i privats que estiguin al seu abast per fer l'avaluació de l'impacte de les polítiques públiques.". Tant de bo totes les decisions preses aquesta legislatura haguessin estat tan informades però, com  a mínim, és bo que la cultura de l'avaluació econòmica de les polítiques públiques comenci a ocupar el lloc que es mereix. I és que, sovint, la manera més ràpida de fer bona política és la que parteix de la reflexió calmada i informada. Festina Lente (foto).