divendres, 7 d’agost de 2015

Bunyola, la mitjana i la variança


Aquests dies, per aquells afortunats llaços que lliguen l'amistat i la política, estic passant uns dies de les meves vacances d'estiu a Bunyola (foto), una bonica població de Mallorca de la qual me'n considero ja un fan força incondicional. Bunyola la vaig conèixer per primera vegada entre els mesos d'abril i maig d'enguany. Una vila d'interior tranquil·la i recollida a les faldes de la Serra de Tramuntana, que em va recordar, a primer cop d'ull, a una Ragusa en miniatura (potser el títol del llibre 'Sícilia sense Morts', és més encertat dels que molts pensen). Bunyola de ben segur que destaca per moltes coses, però a mi fins ara m'han cridat l'atenció dues particularitats en concret.

Resulta que, segons les dades de FEDEA,  Bunyola és un dels 100 municipis amb major renda mitjana - per declarant i per habitant - de l'estat espanyol i el primer del conjunt de poblacions de les Illes Balears. A partir de l'observació d'aquestes mitjanes, hom podria pensar que Bunyola és una població d'homes adinerats i gent rica. Fins on he pogut veure fins ara, res més lluny de la realitat! El fet que la mitjana sigui alta no vol dir necessàriament que estigui equitativament repartida ni que sigui representativa de l'estil de vida dels seus ciutadans. Per veure-ho, comparem Bunyola amb una altra població de renda mitjana similar com pot ser Girona.


Girona, tot i ser una població de renda mitjana lleugerament més baixa, probablement reflecteix de manera més fidel el nivell de vida d'un bon gruix de la seva població. El fet que l'índex de Gini de Girona sigui significativament més baix que el de Bunyola assenyala, de fet, una distribució més igualitària de les rendes. Fet que es pot veure també, amb el percentatge de renda que acumula el 20 per cent més ric de les respectives poblacions (quintil 5): força més alt a Bunyola que a Girona. Suposo que alguna cosa hi deu tenir a veure que a Bunyola hi visquin il·lustres propietaris com per exemple alguns membres destacats de la família March o un expresident del Govern Balear. No obstant, aquest fet no és del tot constistent amb la menor concentració respecte a Girona als trams més alts de renda (top 0,1, top 0,5 o top  1). Intueixo que alguna cosa hi deu tenir a veure que Girona sigui una població de dimensions força més grans, susceptible de tenir acumulacions de renda personal més altes dins del seu municipi. En aquest vídeo de la notícia que va sortir a IB3 hi podeu veure explicacions força més planeres per part dels seus veïns i una bonica mostra del paisatge de Bunyola.

Potser per aquesta composició social, conjuntament amb una intensa vida associativa i cultural, un treball municipal persistent al llarg dels anys i una hàbil estratègia de pactes expliquen que Andreu Bujosa sigui el primer alcalde republicà a les Illes Balears des de 1936. L'agrupació d'electors Esquerra Oberta de Bunyola, amb un candidat d'Esquerra Republicana al capdavant, aconseguí el passat 25 de maig la majoria dels vots i els suports necessaris (PSIB-PSOE) per governar el municipi. Una segona particularitat que fa una il·lusió especial als qui, com jo, estimem la política, el partit i el conjunt de la nació. Per molts anys bunyolins i bunyolines!