divendres, 25 de desembre de 2015

Assemblees domèstiques

Confesso que quan sóc en un lloc públic tinc la mala costum de quedar-me atrapat a les converses dels altres. No sé si d'això se'n pot dir directament xafarderia o inquietud sociològica. Jo em decanto més aviat per la segona de les opcions: no únicament és la més elegant de les dues sinó que respon al meu interès genuí. Generalment no m'interessen els detalls personals o morbosos de les converses alienes, sinó el tenir la capacitat d'arribar entendre com pensen, com argumenten les seves opinons, quin és el seu punt de vista. La nit de Nadal no en fou cap excepció. Vaig quedar-me enganxat en una conversa en un restaurant entre un fill i la seva mare que discutien, ni més ni menys que... sobre la posició de les CUP!

Aquesta conversa política em va fer obrir els ulls sobre algunes coses. Sobretot, em va fer ser conscient de la component generacional de l'actual debat per a la investidura del proper president i configuració de govern de la Generalitat. Probablement als àpats de Nadal d'enguany es reproduirà el mateix tipus de conversa que vaig escoltar ahir a moltes llars catalanes: una mare intentant fer entendre al seu fill la necessitat de conformar un nou govern i d'assumir la complexitat política del país; i un fill intentant fer entendre a la seva mare la necessitat d'impulsar una manera completament diferent de fer política i la legitimitat de les CUP per no fer confiança a Artur Mas per encapçalar tots aquests canvis. 

Malauradament el Registre d'Estudis d'Opinió del CEO està aquests dies fora de servei per manteniment i no puc consultar totes les dades que m'agradaria, però en aquest article del Pati Descobert se n'apunten algunes que em fan pensar que la conversa que vaig escoltar ahir no és únicament una anècdota. Probablement, abans de l'Assemblea que les CUP celebraran diumenge a Sabadell es produiran moltes assemblees domèstiques i improvitzades abans, durant i després dels interminables àpats nadalencs. No tenen la mateixa legitimitat però faríem bé de donar-hi la seva justa importància.

Desconfio cada vegada més del criteri de la gent que es limita a parlar de política en abstracte. La política la fem persones, pares, mares, fills, germans, amics...tots i totes amb un nom i un cognom i les nostres pròpies circumstàncies. Més enllà del que es decideixi aquest diumenge, molts pares i mares farien bé d'escoltar i intentar entendre l'inconformisme dels seus fills quan reivindiquen la necessitat de construir un futur i un nou país d'una altra manera. I també aniria molt bé que aquests mateixos fills entenguessin que les grans majories no acostumen a ser compatibles amb grans revolucions. Que les grans majories per construir un nou país necessiten de gairebé tots els seus pares i mares. Especialment si t'acaben pagant el sopar.

1 comentaris:

pilar ha dit...

L'he llegit avui, és a dir, molt tard en relació al dia que el vas escriure. I malgrat tot el que ha passat i plogut (més aviat poc, això darrer), l'he trobat fantàstic...i amb final feliç!