diumenge, 17 de gener de 2016

Tres apunts sobre la desigualtat a Barcelona

Avui s'ha fet públic un nou informe de l'Ajuntament de Barcelona segons el qual s'accentuen les diferències en Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) entre els barris de Barcelona respecte el 2007. Certament no és la primera evidència que apunta en aquesta direcció. Em sembla que som molts als que no ens agrada una Barcelona de dues velocitats o que tendeixi cap a una progressiva segregació dels barris de la ciutat. Crec que ens cal fer un diagnòstic acurat per poder trobar la millor resposta política. Amb aquesta entrada no pretenc iniciar cap diagnòstic pero si apuntar algunes idees que crec que hauríem de tenir en compte:

1. El gran accelerador de les desigualtats (a Barcelona, a Catalunya i a l'Estat) des del 2007 ha estat l'impacte desigual de la crisi econòmica que esclata amb força a partir del 2009. La crisi impacta sobre un mercat de treball dualitzat on els sectors de la població més precaritzats pateixen les conseqüències directes de la destrucció d'ocupació i la moderació salarial. Em temo que l'acceleració de la desigualtat entre barris es deu fonamentalment a la distribució d'aquests segments més febles per la ciutat. De fet, seria bo analitzar el nivell educatiu mig de cadascun dels barris i contrastar si existeix una correlació no només amb el nivell mig de RFBD (és evident que sí) sinó també amb l'evolució que ha experimentat de del 2007.

2. Cal tenir clar si el que es vol és atacar la desigualtat interpersonal o entre els barris de Barcelona. Sembla el mateix però no és exactament el mateix. Ens preocupa que A) la persona més rica de Barcelona tingui molt més que la més pobra, o bé que B) la renda mitjana d'un ciutadà de Pedralbes sigui més de 7 vegades la d'un ciutadà de Trinitat Nova? A mi francament em preocupen les dues coses. Ara bé, el problema A) difícilment el podrem atacar només des de l'Ajuntament de Barcelona: sense una nova política educativa i un nou mercat laboral només estarem posant pedaços. El problema B), en canvi, si que és un dels principals reptes qua hauria de ser prioritari pel bon govern de la ciutat.

3. Reduir la desigualtat entre els barris d'una ciutat tan densa com Barcelona passa necessàriament per construir la Barcelona metropolitana, on el centre de la ciutat comenci al Nus de la Trinitat i acabi al barri de la Marina. Concebre una ciutat policèntrica en una ciutat que es travessa de punta a punta en mitja hora no només és possible sinó que és de sentit comú. Però això implica fer un urbanisme agressiu capaç de crear noves centralitats a Sant Andreu o Nou Barris que siguin prou atractives per qualsevol persona que freqüenti la capital. Quan haurem d'esperar per a veure acabada l'estació del TAV de La Sagrera, per exemple? Per altra banda, és absolutament necessari crear les condicions adequades per a diversificar l'oferta d'allotjament turístic per tota la ciutat per tal de dinamitzar l'activitat econòmica de tots els barris. És casualitat que Sant Martí sigui l'únic districte 'popular' que hagi experimentat un bon comportament? Voleu dir que l'extensió del turisme els últims anys al barri del Poble Nou no hi té alguna cosa a veure? Barcelona és massa densa i petita per ser tan desigual: aprofitem-ho!