diumenge, 28 de febrer de 2016

Febleses estructurals

Aquesta setmana la Comissió Europea (CE) ha publicat els seus seus informes anuals sobre la situació i perspectives econòmiques dels estats membres (country reports). Entre aquests informes hi trobem el de l'Estat Espanyol (Country Report Spain 2016): tot i que aquests documents de treball són volgudament i explícitament tècnics i no denoten el posicionament de la CE, sí que ens donen algunes pistes sobre quines són les debilitats més destacables de l'economia espanyola segons els tècnics de Brusel·les. L'informe és molt complert i molt recomanable, però en aquesta entrada destacaré els tres aspectes que m'han semblat més rellevants:

1. Mercat de treball en recuperació? El mercat laboral ha respost més favorablement al creixement econòmic de l'any passat. S'atribueix a una major flexibilització i a la moderació salarial. És una bona notícia? Estic segur que pels qui han trobat feina ho és, però cal saber a quin preu. Que el mercat sigui més procíclic és una bona notícia en períodes com l'actual de creixement, però també el fa més inestable i fràgil davant les crisis. Així ho destaca alguns estudis com el que comentàvem en aquesta entrada de fa gairebé cinc anys. La raó és que la creació d'ocupació es fa en bona part en base a contractes temporals que accentuen la dualitat del mercat espanyol. Addicionalment, l'informe admet que la taxa d'atur, especialment l'atur juvenil i el de llarg durada, es mantenen en nivells excepcionalment alts (com mostra el Graph 1.5) incrementant el risc d'exclusió social de bona part de la població.



2. La llosa del deute. El deute total de l'economia espanyola continua sent molt alt.  Tal i com mostra el Graph 2.3.1, mentre les llars i les empreses es desendeuten (en color groc i marró), el deute del sector públic (en blau) encara continuarà creixent com a mínim fins 2017.


El desendeutament espanyol obliga a un fort creixement i a una millora de la balança per compte corrent. I en bona part és el que ha passat en els últims anys: el creixement és positiu i la diferència entre el valor dels béns i serveis que es venen a l'exterior i els que es compren és també positiva. Es podria dir, doncs, que els productes i serveis espanyols són més atractius respecte els dels seus competidors. Quina és la causa d'aquest impuls exportador, bona part del qual es concentra als Països Catalans? Ha millorat la percepció de qualitat dels nostres productes i serveis o produïm més barat? El Graph 2.1.11 ens dóna part de la resposta. El que seria preocupant que la sostenibilitat de les nostres exportacions es basés únicament en reduir o contenir els costos laborals. Caldria estudiar-ho!



3. Baixa productivitat. La productivitat total dels factors (Total Factor Productivity, TFP al Graph 2.5.3) ens indica la capacitat d'una economia de treure partit dels seus recursos. Com es pot veure per l'evolució de la línia discontinua, l'economia espanyola ha empitjorat la seva TFP en relació als països de l'euro (EA-12) des de la dècada dels 1990. Malgrat la tímida remuntada de la crisi, per l'efecte expulsió del mercat de les empreses menys productives, aquest diferencial es manté i sembla que es mantindrà en els propers anys.



Aquesta tendència es pot canviar en la mesura que els recursos s'inverteixin en les empreses i els projectes més productius (eficiència assignativa) o bé s'augmenti el coneixement i la tecnologia emprades en els processos de producció. En aquest sentit, l'evolució recent de la inversió pública i privada en recerca i desenvolupament no ens convida a l'optimisme (Graph 3.1.1).



Després de llegir l'informe em sembla oportú fer dues consideracions:

A) Econòmicament, a grans trets, formem part d'aquest model de desenvolupament i compartim bona part de les seves febleses. Amb alguns matisos, no podem dir que el diagnòstic català fos massa diferent al que fa la Comissió pel conjunt de l'Estat. Potser podríem distingir-nos lleugerament (en positiu) en la intensitat d'inversió pública en R+D o la càrrega del deute públic que correspondria a l'economia catalana, però compartim marc laboral i totes les debilitats que això comporta.

B) La CE no apunta en aquest informe debilitats que siguin noves o que no s'hagin formulat abans. Espanya arrossega les mateixes debilitats des de finals del segle passat (1990). Això vol dir que per corregir aquestes tendències necessitem implementar canvis estructurals sobre el model de desenvolupament econòmic que l'actual marc polític no ha estat capaç d'impulsar. No trobeu que seria força irracional pretendre impulsar aquest canvis a través de les mateixes receptes aplicades en els últims 30 anys?