dissabte, 30 d’abril de 2016

L'energia per a un nou país

El passat divendres 29 d'abril la Fundació Josep Irla va presentar l'estudi elaborat per Sergio Ugarte i Monique Voogt "Un nou mercat energètic per a un nou país".  El tema de l'estudi no està escollit a l'atzar: el mercat energètic espanyol és un sector paradigmàtic en la mesura que il·lustra com un sector estratègic de la nostra economia es regula sense aparentment tenir en compte els interessos de la majoria de la població i de les nostres empreses. Poder construir un nou país no només ens dóna l'oportunitat de sortir d'un model que no ens agrada sinó que també ens planteja el repte polític de proposar-ne un de nou. I aquest informe ho fa, al meu entendre, d'una manera exemplar: construint la proposta sobre els  cinc principis que haurien de regir un model energètic ideal. Aquest plantejament - resumit a la taula 11 de la publicació - ens permet distanciar-nos d'una aproximació basada en els canvis marginals respecte el model actual i, a la vegada, intentar deslliurar-nos d'apriorismes poc fonamentats.


D'aquesta arquitectura argumental que serveix per ordenar les dades i conceptes que apareixen a l'informe, hi ha dos aspectes que em semblen particularment rellevants. El primer és el de garantir la llibertat d'elecció del consumidor. Una condició absolutament imprescindible - tot i que evidentment no suficient - per a garantir la qualitat d'una democràcia en un règim de lliure mercat és l'empoderament real del consumidor. Aquest empoderament difícilment serà del tot efectiu sense un marc regulador que faciliti l'autoproducció d'energia i un sistema integrat però totalment descentralitzat. Un enfoc radicalment liberal i a la vegada republicà: lliure competència democratització del procés productiu. O és que preferim abandonar les bondats del terme liberal per culpa d'aquells que n'han pervertit el seu ús?

El segon d'aquests aspectes és el que es refereix a la gestió de la transició, que és present en el tractament de les centrals nuclears, la gestió del dèficit tarifari i a totes aquelles restriccions derivades del mercat energètic actual. Construirem un nou país i un nou mercat energètic però no partim de zero: és desitjable no basar la nostra producció energètica en les nuclears però, què en fem de les actuals? Quina part del dèficit tarifari hauria d'assumir la Catalunya estat i com l'hauríem de repercutir? L'informe, tot i que sense entrar en molta profunditat, apunta algun dels aspectes que hauran d'ocupar els primers llocs de l'agenda energètica del nou país. Aprofundir en el detall d'aquesta agenda és políticament molt rellevant ja que implicarà començar a pensar i a planificar com un estat, amb tota la complexitat i contradiccions que això implica. En definitiva, entrar en l'etapa nacionalment adulta per la qual estem cridats.