diumenge, 12 de juny de 2016

Amb Espanya...no podem! (2a part)

El proper 26 de juny ens trobem en una nova convocatòria electoral al conjunt de l'Estat que obliga de nou als partits a posicionar-se. Les diverses enquestes publicades mostren una intenció de vot no massa diferent de l'expressada el passat 20 de desembre, amb l'excepció del fet que la coalició entre Podemos i IU apunti com a segona força amb més representació al Congrés després del PP. La coalició no només aprofita la Llei d'Hondt sinó que els propers dies pujarà sobre la creixent onada anti-PP, un discurs que sempre ha estat molt atractiu a la Catalunya metropolitana. És interessant analitzar aquest mapa que publica El Periódico on es mostra la desagregació de les variacions de vot esperades per part de les quatre principals propostes electorals espanyoles a nivell territorial a partir de la última enquesta del CIS. Pareu atenció al mapa que postra per Unidos Podemos: és la única alternativa política que presenta molt bones expectatives de creixement al que han estat tradicionalment dos graners estratègics de vot socialista: Catalunya i Andalusia.


En una entrada anterior anomenada "Amb Espanya...No podem!" presentava tres arguments que em semblaven importants a l'hora de descartar el vot per Podemos com un vot útil pel canvi que molts catalans persegueixen tant a nivell social, econòmic com territorial. Aquesta entrada, en base al que hem viscut aquests últims mesos, em permet fer un pas més enllà: els vots que aconsegueixin a Catalunya poden servir per construir una alternativa a Espanya però en cap cas aquesta beneficiarà a Catalunya. Assumir que una alternativa al PP, per definició i de forma automàtica, serà beneficiosa pels interessos dels catalans em sembla, com a minim, naive. Passo a exposar-ne quines són les evidències:

1. Un discurs electoral falaç i heterogeni
Unidos Podemos no presenta el mateix missatge arreu del territori espanyol. I ho fa perquè les seves expectatives de creixement tenen una distribució territorial que obliga a presentar un discurs que agradi a tot arreu. És molt il·lustratiu, per exemple, com presenten els seu cartell electoral.

En un exercici que denota profundes conviccions democràtiques, el primer que cal destacar és una certa confusió en el cartell electoral: no apareixen ni els candidats catalans Xavier Domènech ni el candidat valencià Joan Baldoví. Però si que apareix l'alcaldessa Ada Colau i la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mònica Oltra, que tinc entès que no es presenten a les eleccions. Pero el que em sembla definitivament més revelador és que "la sonrisa de un país" es converteix en "el somriure dels pobles" quan es vol aconseguir el suport dels catalans. Una mostra clara de quins són els límits territorials en la defensa de la plurinacionalitat de l'Estat.



2. Jacobinisme electoral del s. XXI
Però no estem parlant únicament de suspicàcies fonamentades per adversaris polítics. També podem presentar evidències que estan presents en el seu propi programa electoral. El programa electoral de Podemos per a les eleccions generals del 26 de juny s'oblida del Corredor Mediterrani, i aposta, en canvi, per desenvolupar l'eix ferroviari del Pirineu aragonès. I ens podríem preguntar: quins són els arguments que suporten aquesta proposta? Què la fonamenta quan hi ha tantes evidències objectives que apunten al Corredor mediterrani com la millor opció? Feu un exercici simple: creueu el mapa d'expectatives de creixement de vot amb el del recorregut d'un corredor ferroviari central. Exacte! Afavoreix a tots els territoris amb bona expectativa de vot excepte a Catalunya (i el País Valencià), on esperem que un nou govern espanyol més modern ens vingui a salvar (una altra vegada més...encara que l'experiència històrica ens ho desaconselli?).


3. Promeses d'un referèndum impossible
Podemos - i ara Unidos Podemos - han sabut explotar molt hàbilment les ganes que té una immensa majoria de catalans de decidir a les urnes què volem ser de grans. Han promès la solució perfecte per aquesta majoria: un referèndum acordat amb l'Estat. Exercir la sobirania política sense cap mena de conflicte. El somni del català tipus. Llàstima que sigui impossible.

I no només és que sigui impossible perquè l'aritmètica electoral post 26J els obliga a fer pactes amb formacions que mai acceptaran el dret a decidir dels catalans, sinó perquè jurídicament és impossible. Abans d'entrar en aquest segon argument, us recomano que els qui esteu decidint el vostre vot feu un cop d'ull a la roda de premsa de Podemos del passat 22 de gener, en les que oferien les seves condicions per formar govern amb el PSOE i IU. Us en deixo una imatge per aquells a qui us agradi el llenguatge i la comunicació no verbal.


La Constitució Espanyola està feta per blindar el model territorial espanyol i no permetre un referèndum com el que s'està plantejant des de Catalunya. Com preveieu que s'aconsegueixi el suport de 2/3 del Congrés dels Diputats i del Senat per fer possible la reforma constitucional que permeti un referèndum d'autodeterminació vinculant? En aquest article de l'ANC de Sant Andreu s'explica de forma més detallada.  Pels qui no en siguin conscients, el referèndum s'ha demanat fins a 16 vegades a l'Estat Espanyol per totes les vies possibles i sempre, sempre, sempre... ha estat una petició denegada.

Massa sovint la política se centra en dir allò que els electors volem sentir. Ens agrada sentir que hi ha solucions fàcils, còmodes i ràpides encara que en el fons sapiguem que no són possibles. Pero no oblidem que tenim una responsabilitat en decidir qui volem que ens representi. No hi ha alternatives fàcils ni polítics ni formacions perfectes. Però crec que val la pena fer un esforç per donar un vot de confiança a aquells que fins ara s'han mostrat més consistents i coherents en la defensa del seu projecte, l'únic canvi possible.