dissabte, 19 de novembre de 2016

Schumpeter pot jugar per l'esquerra?

Aquests últims mesos he tingut ocasió d'observar diverses tecnologies i models de negoci que poden canviar l'estructura de certs sectors econòmics a nivell internacional i que poden tenir força impacte al nostre país. Els models d'economia col·laborativa, com ja vaig apuntar en una entrada anterior, suposen un canvi molt profund en la manera com entenem els conceptes d'activitat econòmica i d'empresa. Aquesta setmana hem tingut ocasió de convocar per primera vegada les dues taules sectorials de la comissió interdepartamental d'economia col·laborativa del Govern: la de turisme i habitatge, i la de transport i mobilitat. Ha estat realment molt enriquidor escoltar el posicionament de tots els agents que formen part de les dues taules: representants dels sectors que alguns responen a un model de negoci ja existent (hotelers, taxistes, etc) i d'altres a models de negoci emergent (plataformes o altres models d'intermediació digital entre usuari).

D'altra banda també he tingut ocasió de conèixer amb una mica més de detall la tecnologia de la impressió 3D i començar a pensar sobre els efectes que comportarà sobre bona part de la indústria mundial i, també, del nostre país: costos de producció molt més baixos, barreres d'entrada al mercat menors, dissenys més eficients i sèries de producció molt més curtes. Una oportunitat que hem de saber aprofitar tenint en compte que tenim un dels productors líders mundials a casa nostra.  Però no puc evitar de preguntar-me si el conjunt de la indústria del nostre país - fabricants de components, de béns d'equip, etc - serà capaç de transformar-se i adaptar-se a aquest canvi tecnològic tan disruptiu.

Els models d'economia col·laborativa i la impressió 3D només són dos exemples dels milers d'innovacions disruptives que provocaran canvis estructurals a la nostra economia en els propers vint anys. Innovacions que també tindran com a conseqüència desplaçar les tecnologies que quedin obsoletes, així com totes aquelles empreses que no siguin capaces de fer el canvi per mantenir la seva posició al mercat. L'economista austríac Joseph Alois Schumpeter definia en el seu llibre 'Capitalisme, socialisme i democràcia' (1942) aquest fenomen com a 'destrucció creativa': la renovació que necessita el sistema econòmic capitalista per tal de seguir funcionant.

Amb un molt bon amic especulàvem aquesta setmana sobre els efectes d'aquests canvis tecnològics sobre una societat cada vegada més polaritzada. I arribàvem a la conclusió (preliminar, però crec que força sòlida) que aquella part de la societat amb un menor nivell de formació, un accés més difícil o més costós a l'educació o a les noves tecnologies; són els qui tenen tots els números de rebre les conseqüències menys amables d'aquesta 'destrucció creativa'. Això vol dir que des de l'esquerra hem d'adoptar una posició resistencialista o conservadora davant d'aquestes innovacions?

En absolut! Schumpeter (com Rivaldo) també pot jugar per l'esquerra, però necessita d'un molt bon joc d'equip. Un model d'educació pública republicà que garanteixi una igualtat d'oportunitats efectiva des de l'educació infantil 0-3 a la formació contínua durant tota la vida laboral hauria de ser la condició bàsica de partida. Cal ser honestos i reconèixer que encara ens falta bastant per arribar-hi. Siguem conscients que com més siguem capaços d'acostar-nos a aquest ideal millor podrem afrontar tots els canvis que ens esperen. Les nostres empreses i el conjunt de la nostra societat. En definitiva, com un sol poble.