dissabte, 11 de febrer de 2017

Noves organitzacions per un món nou

A principis del passat mes de desembre l'amic Jordi Cartanyà em va regalar el llibre "Reinventar las organizaciones", escrit per Frederic Laloux. Tot i que no acostumo a llegir gaire assaig, vaig fer el ferm propòsit de llegir-lo per poder-lo comentar posteriorment amb ell: els qui coneixeu en Jordi sabreu que és una persona que té la capacitat de ser molt estimulant intel·lectualment. Un cop finalitzat el llibre puc dir que li estic molt agraït, ja que m'ha obert un nou món . Més que un llibre de management, és una resposta al canvi de significat que tindrà - i ja comença a tenir - el treball. Una resposta de com s'hi han d'adaptar les organitzacions actuals per ser el màxim d'eficaces adoptant models d'autogestió per part dels treballadors. I suposo que aquest és un dels principals motius pels quals ha tingut tan d'èxit i tan bona acollida. El llibre fonamenta les seves tesis en base a l'experiència de diverses empreses industrials i de serveis, grans i mitjanes, així com també entitats no lucratives en les que s'estan aplicant els mateixos principis organitzatius d'autogestió amb molt d'èxit. Organitzacions que l'autor defineix com a teal-evolutives

És complex tractar de sintetitzar un llibre que, al meu entendre, és iniciàtic (el millor que podríeu fer és llegir-lo!). Però si que m'agradaria traslladar-vos quins són els elements del llibre que crec que el fan particularment interessant:

1. L'empresa com a estructura social. Les empreses o les organitzacions no poden analitzar-se de forma aïllada del seu entorn o de la consciència social de cada moment històric. El llibre té la virtut de presentar-nos un esquema molt lúcid de com han anat apareixent nous models organitzatius a mesura que s'han anat produint canvis socials estructurals: l'aparició de les organitzacions burocràtiques i jeràrquiques (àmbar-amber) quan l'agricultura fa que les economies siguin més previsibles, de les organitzacions productivistes basades en resultats (taronges-orange) arran del procés d'industrialització o de les assambleàries (verdes-green) per tal de lluitar per causes comunes i per a la transformació social. Les organitzacions teal-evolutives neixen de la necessitat i la voluntat d'aprofitar la intel·ligència col·lectiva i la màxima implicació de tots els seus membres. És compatible buscar democràcies més participatives i, a la vegada, i que cadascú de nosaltres treballi en organitzacions i/o empreses que adopten models que rebutgen o fan molt difícil aquesta participació? Al gràfic de sota podeu observar-ne l'evolució històrica:


2. L'organització com un organisme viu. Així com els models productivistes (taronja) assimilen el comportament de les organitzacions a maquinàries perfectes, els models teal-evolutius les assimilen a organimes vius, amb capacitat per anar assumint nous reptes, evolucionar, adaptar-se, etc. De la mateixa manera, qualsevol organització és fruit d'un procés d'agregació de voluntats individuals, de persones que tenim els nostres interessos i motivacions que traslladem a l'organització i determinen el seu destí.

3. Intel·ligència col·lectiva i implicació emocional. Una organització és molt més potent si és capaç d'aprofitar les propostes i totes les capacitats dels seus membres. Per aconseguir-ho és imprescindible que com a treballadors tinguem una implicació emocional a la feina, el que l'autor anomena "propietat psicològica" del lloc de treball. Aquesta idea no és pas nova: de fet, és l'evolució de la de Gary Hamel, que situa la implicació emocional i la creativitat com un dels principals avantatges competitius de les economies democràtiques occidentals (fa gairebé deu anys que vaig tenir la sort de conèixer-lo i vaig fer una entrada al bloc al respecte).

De fet, una de les magnífiques cites amb les que es condimenta el llibre és del mateix Gary Hamel: "la ideologia del lideratge i del management que avui en dia regeix les organitzacions humanes a gran escala és tan limitadora pel seu èxit com la ideologia del feudalisme ho fou per l'èxit econòmic en els segles XVI i XVII". Si volem canviar el nostre món, potser que comencem per transformar les organitzacions en les quals treballem.