dissabte, 8 d’abril de 2017

Carlota Pérez o abraçar un futur esperançador

Estem en un món i portem una vida on tot va tant de pressa que sovint trobem a faltar una mica de perspectiva per tal de poder valorar millor el moment històric que estem vivint. Crec que aquesta és una de les principals virtuts que li veiem a Carlota Pérez, una reputada acadèmica que analitza la història del canvi tecnològic i el seu impacte en el desenvolupament i el creixement econòmic. Aquest dimecres hem tingut la sort d'escoltar-la a una xerrada a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB organitzada per la Càtedra d’Emprenedoria i el Barcelona Institut d'Emprenedoria (BIE). La xerrada fou un repàs a l'últim capítol del llibre 'Rethinking capitalism' (repensant el capitalisme), una publicació especialment suggerent editada per Michael Jacobs i Mariana Mazzucato, amb una obra molt molt interssant sobre la qual també hi havia volgut dedicar alguna entrada en aquest bloc.

El primer exercici de Carlota Pérez és situar el moment actual com un període de revolució tecnològica que ja s'ha viscut diverses vegades al llarg de la història. En concret, situa el moment actual com la cinquena revolució industrial, aquesta vegada causada per la irrupció de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions. En aquestes cinc revolucions (gràfic) identifica dos períodes ben diferenciats: el d'installation (implementació) i el de deployment (desplegament). El període d'implementació està més guiat per la nova oferta tecnològica, sorgeixen els nous líders sectorials (start-ups i noves plataformes), predomina el lliure mercat, l'especulació financera i sol anar acompanyat d'un increment de les desigualtats de renda. Durant els períodes de desplegament, en canvi, hi ha un major predomini de la demanda (hi ha una governança tecnològica orientada a solucionar reptes econòmics i socials), marcs normatius estables, major intervenció pública o col·lectiva que sol anar acompanyada d'èpoques d'alt  creixement econòmic de forma sostinguda així com d'una reducció de les desigualtat en renda. 



Estem a punt de passar del període d'implementació al de desplegament, tot i que això dependrà de l'habilitat i agilitat col·lectiva que tinguem per fer jugar aquesta nova revolució tecnològica en favor de l'interès general. No hi puc estar més d'acord! En certa manera, deia coses similars en aquest bloc quan em preguntava si "Schumpeter pot jugar per l'esquerra?". El més destacat del que ens diu Carlota Pérez al meu entendre són dues coses: 1) la inutilitat d'intentar preveure el futur amb eines que analitzen models de creixement de períodes anteriors, basats en el consum de masses i l'industrialisme del s. XX i 2) que el més important no són les noves tecnologies sinó els canvis culturals que introdueixen a la nostra societat. L'exemple que ens posa l'autora és precisament el de l'auge de l'economia col·laborativa: l'extensio del fenomen és possible gràcies a la irrupció de les tecnologies de la informació, però el canvi més important que provoquen (sens dubte) és que ens n'adonem que podem compartir bona part dels nostres actius i capacitats de forma recurrent.

Al final del capítol l'autora aposta per la necessitat d'un canvi radical en les polítiques públiques per facilitar aquest canvi d'època que faciliti un creixement més inclusiu i sostenible: facilitant el desenvolupament de models col·laboratius i l'extensio de l'economia circular, canviant l'orientació de les polítiques fiscals o evolucionant cap a models de renda bàsica. Si voleu veure el conjunt d'orientacions polítiques suggerides us recomano que us llegiu aquest onzè capítol de 'Rethinking capitalism'  (jo ho he fet aquesta nit i val la pena). No sé valorar si la Sra. Carlota Pérez té raó en totes les seves afirmacions. O fins a quin punt són matisables o s'haurien de contextualitzar en cadascun dels sistemes productius i societats. Del que n'estic convençut és que aporta una manera molt novedosa d'interpretar el moment present i el futur situant-nos en un context de canvis disruptius ja viscuts al llarg de la història. Un context que necessita d'una mirada molt més lliure de prejudicis i de pors i que convida a abraçar un futur que fins i tot resulta esperançador. Gràcies Carlota!