diumenge, 18 de juny de 2017

La mobilitat a Barcelona, tot un repte de ciutat

Aquest passat dimecres es va presentar l'estudi de Creafutur "Els ciutadans i la mobilitat a Barcelona", la presentació del qual la podeu consultar aquí. La presentació de l'estudi, que capturava les preferències presents i futures dels barcelonins pel que fa als seus desplaçaments, es va moure entre la sensació de no haver assolit els reptes plantejats i l'esperança del potencial de canvi que tindrien polítiques de mobilitat realment innovadores a la ciutat.

És inevitable que als barcelonins ens quedi certa sensació de fracàs, especialment si tenim en compte l'informe sobre la qualitat de l'aire de l'Agència de Salut Pública de Barcelona del 2016: el 95 per cent estem potencialment exposats a nivells de partícules en suspensió superiors als que recomana l'Organització de Mundial de la Salut (OMS) (aquí podeu veure un exemple del ressò que se'n feia la premsa aquest mes de maig). Si a aquest fet li sumem els nivells de contaminació acústica presents a bona part de la ciutat (consulteu el mapa del soroll) potser haurem de començar a relativitzar als alts nivells de qualitat de vida de la qual ens agrada presumir. O, si més no, admetre que en aquest aspecte encara tenim molt marge de millora.

Una de les explicacions és que Barcelona és una ciutat particularment densa - entre els tres nuclis urbans més densos conjuntament amb Atenes i París si fem cas d'aquesta referència recent de The Guardian -. Això la fa una ciutat abastable i amable: ens podem desplaçar d'una punta a l'altra en poc més de mitja hora. Però també en un pol contaminant en el cas de no disposar de la política de mobilitat més adequada. I crec que aquest és el cas que ens ocupa.

La segona explicació és el parc de vehicles de la ciutat: Barcelona no només és una ciutat amb una alta densitat de població sinó també amb una alta densitat de vehicles per km2 en comparació a ciutats europees de dimensió similar, tal i com podem veure al gràfic que presenta l'estudi. Amb 5.500 turismes per km2 ens situem a molta distància de la següent (Milà). La pregunta que ens hauríem de fer és si els barcelonins en fan un ús eficient d'aquest parc. Des d'un punt de vista individual i des d'un punt de vista social (costos de congestió o ambientals).


Un dels trets més sorprenents de l'estudi - o, si més no, que a mi m'ha sorprès més - és la forta preferència que tenim per seguir utilitzant el vehicle privat. El 81,5 per cent dels barcelonins pensen que seguirà utilitzant tant o més el seu vehicle privat d'aquí a deu anys. Fins i tot, més de la meitat dels enquestats (55%) dóna suport a construir nous accessos viaris i aparcaments a la ciutat de Barcelona. Fet que resulta francament sorprenent tenint en compte les característiques de la ciutat mencionades abans. Però no és cert que fa pocs anys també ens semblava molt normal que es pogués fumar dins de locals públics? Les preferències també són l'expressió dels hàbits i les alternatives existents fins el moment. 

La mobilitat i les preferències dels ciutadans també són una resposta a les polítiques públiques per facilitar serveis de mobilitat alternatius. És per això que l'estudi també introdueix com canviarien els hàbits dels enquestats davant de noves alternatives. I el cert és que les respostes són força esperançadores. Per exemple, el 68% no tindria cap inconvenient en utilitzar mètodes de park & ride (deixar el cotxe a una estació de metro o tren propera i moure's en transport públic) si hi haguessin restriccions de circulació pel centre de la ciutat. O gairebé la meitat (46%) deixaria el seu vehicle privat a casa si pogués fer servir un servei de one-way car sharing (compartir cotxe per desplaçar-se al lloc de treball).  Tot i que la raó més important per deixar d'utilitzar el cotxe privat és la millora del transport públic (59,6%).

De les dades de l'estudi sembla que cadascú, començant per les pròpies entitats patrocinadores i com passa a la majoria d'enquestes, n'ha tret la seva pròpia interpretació i implicacions polítiques. Vull compartir amb vosaltres la meva. Barcelona necessita innovar de forma disruptiva les seves polítiques de mobilitat si vol solucionar els problemes ambientals i de congestió. I té les condicions ideals per fer-ho. Aquest canvi ha de passar també per la millora del transport públic o la la major viabilitat de serveis de mobilitat no contaminants (vehicle elèctric o bicicleta), però el marge és força limitat i tampoc acaba de solucionar es problemes de congestió. Però sobretot és una oportunitat per donar un impuls a nous models de negoci col·laboratius (car pooling, car-sharing, etc) i que faciliten l'evolució cap a una economia circular, prioritzant un ús més eficient dels vehicles per sobre la seva propietat. De fet, aquesta és l'aposta de la Comissió Europea, expressada a través del seu Vicepresident Jyrki Katainen: "Our approach to mobility is much broader than just the transport sector. We see new developments in transport also in the context of newly emerging economic trends like collaborative or circular economy. Hence, it is as an opportunity to modernise the entire European economy and push it in a more sustainable direction." (veure l'enllaç).



Necessitem urgentment recuperar l'espai que avui en dia ocupen els cotxes per usos alternatius de la ciutat. La resposta crec que no pot ser la prohibició (només) sinó encarir l'ús individual i ocasional del cotxe privat, així com facilitar fórmules de mobilitat compartida. Crec que les respostes dels enquestats ens mostren la preferència pel desplaçament en vehicle (més fàcilment adaptable a la demanda). Per altra banda cal que s'internalitzin les externalitats ambientals i de congestió quan fem un ús ineficient del nostre cotxe. I és precisament en aquest repte on Barcelona presenta característiques (dimensió, densitat i capacitat d'innovació) per liderar uns canvis que s'estan produint a nivell internacional. Canvis que ens demanaran a la vegada molt d'encert i una bona dosi de valentia política.