diumenge, 22 d’octubre de 2017

Ara, més que mai...també som empresa!

Des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre bona part del debat s'ha centrat en els efectes econòmics del procés: els canvis de seu social d'empreses establertes a Catalunya i de les dues principals entitats financeres catalanes. De tot l'enrenou generat en podem treure dues conclusions. En primer lloc, que bona part del món econòmic i empresarial català no donava crèdit a la celebració efectiva del referèndum i va infraestimar la capacitat d'autoorganització del conjunt de la societat catalana per protegir urnes, paperetes i col·legis per poder votar. Crec que és important tenir aquest detall en compte per tal de no tornar a sacralitzar la capacitat predicitiva dels mercats o del món econòmic. L'axioma que sempre cal tenir en compte és que el diner és poruc, però no que la capacitat d'anticipació dels qui el gestionen sigui infal·lible. La història està plena d'exemples de limitacions que presenta la intel·ligència col·lectiva dels mercats. 

La segona és que aquests canvis de seu social no segueixen una simple lògica de lliure mercat davant de l'eventual incertesa política generada pels resultats de l'1 d'octubre, sinó que hi ha indicis evidents que aquest fenomen ha estat propiciat pel Govern espanyol. El cas més sonat ha estat el de SEAT. En aquest sentit, és bo tenir molt en compte que ens trobem davant del Govern d'un estat que prefereix insensificar la inseguretat dels agents econòmics per condicionar l'agenda política a Catalunya encara que això perjudiqui els interessos del conjunt de l'economia espanyola i bona part de l'economia europea. Aquesta interferència del Govern espanyol es posa de manifest als mercats i també a la justícia. De fet, aquest és el principal motiu pel que les empreses valoren negativament la justícia espanyola: el 59% de les companyies enquestades creuen que li falta independència i només el 30% consideren que els tribunals són imparcials segons The 2017 EU Justice Scoreboard de la Comissió Europea.

Davant d'un escenari en el que hi ha molts incentius a utilitzar l'informació amb aquesta finalitat, ens cal més que mai AVALUAR OBJECTIVAMENT que està passant. I això és precisament el que va fer PIMEC a través d'una enquesta a 401 empreses que va publicar tot just aquest divendres. Hi ha alguns resultats que són particularment interessants. El primer és que gairebé dos terços de les empreses enquestades (65%) pensen que la situació política actual no afecta econòmicament la seva empresa, encara que si que és veritat que en gairebé la meitat d'aquestes empreses (46%) genera inquietud. Però la més rellevant crec que és la resposta de les empreses a la pregunta "Fins a data d’avui s’ha plantejat un canvi de seu social?" gairebé 8 de cada 10 empreses responen que no, i 15 del 20% restant simplement no sap què respondre.



És cert que no totes les enquestes empresarials veuen la realitat de la mateixa manera. En concret, Foment del Treball adverteix d'una davallada de la inversió internacional. Ahir presentaren una enquesta que apuntava que el 55% dels inversors internacionals no tindran en compte Catalunya com a destinació d’inversió mentre es mantingui la situació d’incertesa política. També cal tenir en compte que aquesta enquesta s'ha fet només entre 29 empreses i fons d'inversió. I fins a cert punt, no sembla lògic que un inversor prefereixi invertir en un entorn on hi hagin les màximes certeses possibles? 

És en aquest setntit que crec que tots plegats val la pena que siguem honestos a l'hora d'ADMETRE I ACCEPTAR LA INCERTESA intrínseca que genera l'actual moment polític. Una incertesa que dificulta la presa de decisions a mig i llarg termini com poden ser les decisions d'inversió. No és la primera vegada que passa: a l'inici de la democràcia espanyola foren diversos els inversors que van esperar a concretar els seus projectes a l'Estat Espanyol a l'espera que es consolidés una llavors molt jove democràcia el 1978. La Inversió Exterior Directa (IED) a l'Estat va incrementar ni més ni menys que un 18% entre 1979 i 1978, que venia de duplicar-se respecte el 1977, segons aquest estudi de la consultora Deloitte.  



Pensar que algun govern - català o espanyol - té la capacitat de fer desparèixer la incertesa a dia d'avui és el mateix que pensar que es poden obviar els resultats del passat 1 d'octubre. Els qui pensen així saben que això és el mateix que cometre un frau democràtic i reprimir la voluntat de més de 2 milions de persones que sortírem a votar i també del 80% de catalans que creiem que tenim tot el dret de decidir el nostre futur polític a les urnes. Els qui pensen així són els mateixos que creien que aturarien el referèndum de l'1 d'octubre a cops de porra i amb violència policial.

Dit això, crec que podem ajudar a minimitzar aquesta incertesa. Com? Procurant no tensionar més del necessari el to dels discursos, afavorir l'aparició de solucions negociades, però també essent molt clars en els plantejaments polítics - l'excés d'ambigüitat no suma i no contenta a ningú - i limitant el temps d'implementació d'una nova República de la forma més consensuada possible entre totes les parts implicades. Aquest és, a dia d'avui,  el restabliment a la normalitat més factible. Un escenari que el Govern espanyol intenta allunyar i dificultar amb la seva particular aplicació del l'article 155 de la Constitució Espanyola però que ni de bon tros fa desaparèixer. Les competències es poden centralitzar, les persones no. El Govern espanyol allarga, doncs, el període d'incertesa.

I és que les properes setmanes i mesos em temo que seran temps de mobilitzacions i de fer sentir el la veu de la gent. Un entorn que també l'haurem de fer compatible amb l'activitat econòmica. Dins del marc de la mobilització pacífica i democràtica, moltes coses seran necessàries però caldrà mesurar el cost d'oportunitat de cada una de les accions. Escoltar en tot moment l'opinió dels representants empresarials compromesos amb el dret a decidir em sembla una bona mesura per calibrar-lo. I és que cal tenir en compte que en una economia tan interrelacionada és difícil de conèixer quin és l'impacte final de les nostres accions. Una il·lustrativa prova d'això la tenim, per exemple, en el posicionament dels empresaris extremenys en contra del boicot a productes catalans pel perjudici que se'n pugui derivar a les seves pròpies empreses. A l'economia actual, no tot és tan evident com sembla.

No podem oblidar que, quan parlem de la gent, també parlem de l'empresa. D'acord amb les dades, parlem dels més de 344.000 autònoms sense assalariats, de les prop de 260.000 empreses amb algun treballadors que no han mogut la seu social. Bona part d'aquests petits - i no tan petits - empresaris també han omplert els carrers i també estan compromesos amb el dret a decidir. Bona part d'ells de fet, també són independentistes. TAMBÉ SOM EMPRESA. I ara, més que mai, val la pena recordar-ho.


Afortunadament són diverses les patronals i les associacions empresarials - PIMEC, CECOT i Femcat entre les més desatades - que han estat fidels a aquests empresaris. De fet, la reedició del Manifest del Far agrupa bona part de les entitats i representants empresarials que assumeixen aquest compromís i la Taula per la Democràcia agrupa els principals agents socials en defensa dels drets i les llibertats més fonamentals. 

Aquest posicionament no és només més respectuós amb els valors que haurien de defensar totes les societats realment democràtiques, sinó que és coherent amb les principals demandes del món econòmic. No sé si recordeu que el març del 2007 més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic organitzaren un gran acte unitari a IESE per reivindicar que el Prat sigués un enllaç intercontinental i es gestionés des de Catalunya. Deu anys més tard les inversions rebudes o la despesa en seguretat a l'Aeroport del Prat - per cert, la meitat de la de Barajas - són competències encara exercides per AENA. Tot i així, l'Aeroport del Prat continua assolint rècords en nombre de viatgers. Exemples com els del Prat, que condicionen la competitivitat empresarial a Catalunya, en podríem trobar diversos: la campanya "Diguem Prou" impulsada el 2014 per PIMEC agrupava bona part d'aquests greuges o la Cambra de Comerç de Barcelona, per exemple, ha denunciat sistemàticament (també pels Pressupostos Generals de l'Estat de 2017) el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. Fins i tot Foment del Treball ha denunciat enguany el baix nivell d'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte altres CCAA.

Les empreses d'aquest país poden optar per seguir competint amb les mans lligades a l'esquena - mentre segueixen reclamant un tracte just per part de l'Estat - o ajudar-nos a construir un nou país. Cadascú optarà pel que li sembli que és l'opció més adequada. Totes són legítimes. Però els qui creguin que val la pena fer el pas, ara és l'hora de fer-vos sentir. No deixeu que ningú segresti la vostra veu. És el moment de fer-vos sentir com a part d'un poble en moviment.