dissabte, 31 de març de 2018

Fiscalitat digital, una qüestió de justícia

Una de les conseqüències de l'actual procés de transformació digital ha estat l'aparició de multinacionals tecnològiques que cada vegada més estan presents a les nostres vides. Empreses com Google, Facebook, Amazon o Apple han desenvolupat models de negoci digitals a escala global a partir del que és el seu principal actiu: una immensa base de dades de tots nosaltres com a clients (i com a ciutadans) amb tot luxe de detall de quines són les nostres preferències, hàbits de consum, circumstàncies personals i inclinacions ideològiques. Com bé ens apuntava el conseller Carles Mundó fa pocs dies, dades que proveïm nosaltres mateixos a partir de l'ús que fem dels seus serveis a les xarxes. 

Les conseqüències són que, si no comptem amb una regulació adequada que garanteixi la llibertat d'elecció de l'usuari i quin és l'ús que se'n pot fer de les nostres dades personals, aquestes companyies poden acabar aprofitant-se del seu poder monopolístic - per a més informació podeu consultar l'informe de l'ACCO 'L'economia de les dades. Reptes per la competència' -. O bé, fins i tot, poden acabar sent instruments de manipulació de l'opinió pública a través del que es coneix com a microtargeting en el món de les campanyes polítiques digitals: enviament de missatges personalitzats en base al teu perfil digital per tal de condicionar el teu vot. Sense anar més lluny, aquesta estratègia condicionà en gran mesura els resultats del referèndum sobre el Brexit segons s'explica en aquesta entrevista o en aquest article del The Guardian (en anglès). I és que tal com afirma Gerd Leonhard, un dels principals referents mundials en transformació digital: "les dades són el nou petroli".

Però en aquesta entrada em volia centrar, de manera més específica, en les obligacions fiscals d'aquestes companyies. No és pas cap novetat que el procés de globalització econòmica ha generat un fenomen de competència fiscal a la baixa en aquelles bases més mòbils - i els beneficis empresarials d'una economia globalitzada són relativament mòbils -. El que si que és un fenomen més recent és que els models de negoci digitals, particularment els de caràcter multinacional, tenen encara més facilitats per traslladar els seus beneficis allà on més els interessi des d'un punt de vista fiscal. Aquest fou precisament el cas de la tributació d'Apple a Irlanda, el govern del qual fou multat per les autoritats europees per a donar beneficis fiscals il·legals a la companyia americana. En vaig fer una entrada al bloc explicant perquè crec que fou una magnífica notícia i un precedent molt interessant. 

Conscients de la injustícia i la insostenibilitat que suposa que les grans multinacionals del s. XXI tinguin tantes facilitats per minimitzar la seva factura fiscal, són diversos els ministres d'economia europeus que han manifestat la necessitat de canviar la fiscalitat d'aquestes companyies, tal i com apunta aquest article recent al Financial Times (en anglès). De fet, tal i com apunta el mateix article, fou l'OECD la primera instituació a abordar aquesta problemàtica global a través de la iniciativa Base Erosion Profit Shifting (BEPS) (com combatre l''erosió de la base fiscal i desplaçament dels beneficis', en seria la traducció en català i el que defineix l'objectiu fonamental del projecte BEPS) iniciada el 2012.

Els primers resultats de la inciativa BEPS es presentaren a finals del 2015. Cal tenir en compte que les estimacions més prudents indiquen que aquestes pràctiques fiscals suposen una pèrdua de recaptació que oscil·la entre un 4 i un 10 per cent de la recaptació de l'impost sobre els beneficis de les societats, el que signfica una pèrdua anuals en termes de recaptació d'entre 100.000 i 240.000 milions de dòlars americans. Una estimació que sense cap mena de dubte anirà a l'alça si no hi ha mesures correctives en la mesura que s'accelera el procés de transformació digital. Evitar i corregir aquesta tendència és precisament el que procuren les 15 accions proposades (en castellà) pel projecte BEPS. Entre les més destacables assenyalaria les accions 8, 9 i 10, que proposen que els preus de transferència estiguin vinculaar amb el procés de creació de valor, o l'acció 15, en la que es proposa la substitució de convenis fiscals bilaterals per convenis de caràcter multilateral que introdueixi una fiscalitat més adaptada a la naturalesa digital d'aquests negocis i que deixi menys marge a l'enginyeria fiscal d'aquestes companyies.

La Comissió Europea (CE) també ha desenvolupat les seves pròpies propostes sota el projecte "Fair Taxation of the digital economy" (Una fiscalitat justa de l'economia digital, en anglès), les últimes conclusions són de fa tot just 10 dies, en el que es posa de relleu l'obsolescència de l'actual normativa fiscal davant del món digital i l'absurditat del concepte d'establiment físic com a condició per esdevenir subjecte passiu  i obligat a satisfer l'impost sobre el benefici de les societats. La CE, de forma intel·ligent, planteja un impost transitori a les grans plataformes digitals mentre no s'adapti la normativa tributària al món digital. Un impost que gravi un 3 per cent dels seus ingressos s'estima que seria capaç de generar una recaptació de 5 bilions d'euros anuals pels estats membres.

De fons, darrera de totes aquestes accions o propostes, hi ha un principi bàsic que fou apuntat per una resolució del Parlament Europeu (en castellà, punt 35) i també recollit a l'informe sobre economia col·laborativa a Catalunya (mesura 4.3), que es pot resumir de la següent manera: les plataformes digitals han de tributar al territori on generen els beneficis. Des d'aquest punt de vista, té sentit que es posi l'èmfasi en la generació d'ingressos - més fàcilment identificable - més que no pas en la materialització de beneficis - més subjecte a processos d'enginyeria fiscal en funció de com s'imputin els costos -. I és que sembla lògic, per exemple, que les plataformes d'allotjament paguin impostos proporcionalment al territori on disposen de més oferta (i demanda) d'allotjament o que els principals operadors digitals tributin proporcionalment a cada territori en funció del nombre d'usuaris que els proveeixen de dades personals  i/o d'ingressos derivats de la publicitat on-line. En definitiva, ens cal aplicar els principis de la glocalització a un món cada vegada més digital: pensar globalment i actuar localment.

diumenge, 4 de març de 2018

I amb el somriure la revolta

Difícilment podria trobar un millor motiu per reprendre l'activitat d'aquest bloc que la d'explicar-vos la visita que vaig tenir la sort de fer ahir a l'Oriol Junqueras a la presó d'Estremera. De fet, quan publicava la penúltima entrada en aquest bloc (22 d'octubre del 2017) l'Oriol encara no estava privat de llibertat.

El viatge cap a Estremera, un poblet de poc més de mil habitants al límit de la CA de Madrid en direcció a València, et permet pensar en moltes coses. És, en certa manera, un viatge interior que et remou la consciència i et força a sortir de la suposada normalitat a la que ens aboca la nostra vida quotidiana. I és que no és gens normal que tinguem dos membres del Govern - ell i en Quim Forn - tancats a la presó d'Estremera per complir de manera honesta i valenta el seu mandat polític, i a dos líders de la societat civil - el president de l'ANC Jordi Sánchez i el president d'Omnium Jordi Cuixart  - tancats a la presó de Soto del Real pel seu compromís en la defensa pacífica de les llibertats del nostre poble. Encara ho és menys que ho estiguin en presó preventiva, sense haver tingut el legítim dret a la defensa a través d'un judici amb l'únic objectiu d'alterar l'agenda política d'un país que vol ser lliure. L'Oriol, en Quim i els Jordi's són ostatges polítics. Convido i recomano a qui no ho tingui clar que faci un viatge fins a Estremera o a Soto del Real, encara que només sigui per acompanyar i donar suport a les seves visites. És un viatge molt clarificador per sentir a flor de pell com l'Estat exerceix el seu poder repressiu de manera discrecional i arbritrària.

I davant d'aquest panorama t'apareix el somriure de l'Oriol entrant a la sala de visites. El somriure de qui sap que guanyarem i que no hi ha millor manera d'afrontar les contrarietats que amb un optimisme i una naturalitat fora de mida. Colrat pel sol, una mica més prim i transmetent molta serenor, la seva actitud et desarma i et sorprèn a la vegada. Més important que les seves ordres i indicacions és el seu testimoni personal: si algú que està privat injustament de llibertat i de poder estar amb els seus éssers més estimats és capaç de sobreposar-se, com no ho hem de ser nosaltres? En resum, parlar amb l'Oriol a Estremera ens obliga moralment a treure el millor de nosaltres mateixos. Ningú va dir que seria fàcil i el seu somriure ens ho recorda.

Vam poder explicar-li que les activitats de la campanya Free Junqueras arreu del territori estaven tenint una molt bona acollida per part de militants, amics i de moltíssimes persones que hi empatitzen simplement com a demòcrates - sense potser ni considerar-se independentistes -. Li vaig parlar de la mobilització del meu (i del seu) Sant Andreu del Palomar.  Els seus veïns i amics, presents a la visita, òbviament li parlaren de la capacitat de mobilització del seu estimat Sant Vicenç dels Horts, on moltíssima gent també el recorda i el té molt present. I també de l'èxit de les parades a Martorell, tal i com ens havia dit feia uns minuts per missatge en Capi (el diputat Joan Capdevila). Entre un orgull i satisfacció mal dissimulats l'Oriol ens respon: "Us vaig dir que funcionaria, us vaig dir que això aniria d'aquesta manera". I és que el jefe està afortunadament en plena forma.

Li vaig voler transmetre que faríem el possible per treure'l d'allà. Coincideixo amb la diputada Ana Surra, que també formava part de la visita, quan diu "poner en libertad a Oriol y a los presos no lo podemos dejar solamente en manos de los abogados". Iniciatives com les desenvolupades per sindicalistes de tot Europa el passat dijous són replicables en diferents sectors i necessàries per fer entendre a tothom que no s'estan vulnerant els drets i les llibertats dels independentistes només sinó els de tota una societat. "Les accions de denúncia de caràcter transversal són molt importants" ens va remarcar l'Oriol. Doncs en això treballarem. Som molt conscients que tenim molta feina per fer. Mai ens ha fet por però veure el teu somriure per mi ha estat tot un estímul. I és que en paraules del gran Lluís Llach "i amb el somriure la revolta".