dissabte, 31 de març de 2018

Fiscalitat digital, una qüestió de justícia

Una de les conseqüències de l'actual procés de transformació digital ha estat l'aparició de multinacionals tecnològiques que cada vegada més estan presents a les nostres vides. Empreses com Google, Facebook, Amazon o Apple han desenvolupat models de negoci digitals a escala global a partir del que és el seu principal actiu: una immensa base de dades de tots nosaltres com a clients (i com a ciutadans) amb tot luxe de detall de quines són les nostres preferències, hàbits de consum, circumstàncies personals i inclinacions ideològiques. Com bé ens apuntava el conseller Carles Mundó fa pocs dies, dades que proveïm nosaltres mateixos a partir de l'ús que fem dels seus serveis a les xarxes. 

Les conseqüències són que, si no comptem amb una regulació adequada que garanteixi la llibertat d'elecció de l'usuari i quin és l'ús que se'n pot fer de les nostres dades personals, aquestes companyies poden acabar aprofitant-se del seu poder monopolístic - per a més informació podeu consultar l'informe de l'ACCO 'L'economia de les dades. Reptes per la competència' -. O bé, fins i tot, poden acabar sent instruments de manipulació de l'opinió pública a través del que es coneix com a microtargeting en el món de les campanyes polítiques digitals: enviament de missatges personalitzats en base al teu perfil digital per tal de condicionar el teu vot. Sense anar més lluny, aquesta estratègia condicionà en gran mesura els resultats del referèndum sobre el Brexit segons s'explica en aquesta entrevista o en aquest article del The Guardian (en anglès). I és que tal com afirma Gerd Leonhard, un dels principals referents mundials en transformació digital: "les dades són el nou petroli".

Però en aquesta entrada em volia centrar, de manera més específica, en les obligacions fiscals d'aquestes companyies. No és pas cap novetat que el procés de globalització econòmica ha generat un fenomen de competència fiscal a la baixa en aquelles bases més mòbils - i els beneficis empresarials d'una economia globalitzada són relativament mòbils -. El que si que és un fenomen més recent és que els models de negoci digitals, particularment els de caràcter multinacional, tenen encara més facilitats per traslladar els seus beneficis allà on més els interessi des d'un punt de vista fiscal. Aquest fou precisament el cas de la tributació d'Apple a Irlanda, el govern del qual fou multat per les autoritats europees per a donar beneficis fiscals il·legals a la companyia americana. En vaig fer una entrada al bloc explicant perquè crec que fou una magnífica notícia i un precedent molt interessant. 

Conscients de la injustícia i la insostenibilitat que suposa que les grans multinacionals del s. XXI tinguin tantes facilitats per minimitzar la seva factura fiscal, són diversos els ministres d'economia europeus que han manifestat la necessitat de canviar la fiscalitat d'aquestes companyies, tal i com apunta aquest article recent al Financial Times (en anglès). De fet, tal i com apunta el mateix article, fou l'OECD la primera instituació a abordar aquesta problemàtica global a través de la iniciativa Base Erosion Profit Shifting (BEPS) (com combatre l''erosió de la base fiscal i desplaçament dels beneficis', en seria la traducció en català i el que defineix l'objectiu fonamental del projecte BEPS) iniciada el 2012.

Els primers resultats de la inciativa BEPS es presentaren a finals del 2015. Cal tenir en compte que les estimacions més prudents indiquen que aquestes pràctiques fiscals suposen una pèrdua de recaptació que oscil·la entre un 4 i un 10 per cent de la recaptació de l'impost sobre els beneficis de les societats, el que signfica una pèrdua anuals en termes de recaptació d'entre 100.000 i 240.000 milions de dòlars americans. Una estimació que sense cap mena de dubte anirà a l'alça si no hi ha mesures correctives en la mesura que s'accelera el procés de transformació digital. Evitar i corregir aquesta tendència és precisament el que procuren les 15 accions proposades (en castellà) pel projecte BEPS. Entre les més destacables assenyalaria les accions 8, 9 i 10, que proposen que els preus de transferència estiguin vinculaar amb el procés de creació de valor, o l'acció 15, en la que es proposa la substitució de convenis fiscals bilaterals per convenis de caràcter multilateral que introdueixi una fiscalitat més adaptada a la naturalesa digital d'aquests negocis i que deixi menys marge a l'enginyeria fiscal d'aquestes companyies.

La Comissió Europea (CE) també ha desenvolupat les seves pròpies propostes sota el projecte "Fair Taxation of the digital economy" (Una fiscalitat justa de l'economia digital, en anglès), les últimes conclusions són de fa tot just 10 dies, en el que es posa de relleu l'obsolescència de l'actual normativa fiscal davant del món digital i l'absurditat del concepte d'establiment físic com a condició per esdevenir subjecte passiu  i obligat a satisfer l'impost sobre el benefici de les societats. La CE, de forma intel·ligent, planteja un impost transitori a les grans plataformes digitals mentre no s'adapti la normativa tributària al món digital. Un impost que gravi un 3 per cent dels seus ingressos s'estima que seria capaç de generar una recaptació de 5 bilions d'euros anuals pels estats membres.

De fons, darrera de totes aquestes accions o propostes, hi ha un principi bàsic que fou apuntat per una resolució del Parlament Europeu (en castellà, punt 35) i també recollit a l'informe sobre economia col·laborativa a Catalunya (mesura 4.3), que es pot resumir de la següent manera: les plataformes digitals han de tributar al territori on generen els beneficis. Des d'aquest punt de vista, té sentit que es posi l'èmfasi en la generació d'ingressos - més fàcilment identificable - més que no pas en la materialització de beneficis - més subjecte a processos d'enginyeria fiscal en funció de com s'imputin els costos -. I és que sembla lògic, per exemple, que les plataformes d'allotjament paguin impostos proporcionalment al territori on disposen de més oferta (i demanda) d'allotjament o que els principals operadors digitals tributin proporcionalment a cada territori en funció del nombre d'usuaris que els proveeixen de dades personals  i/o d'ingressos derivats de la publicitat on-line. En definitiva, ens cal aplicar els principis de la glocalització a un món cada vegada més digital: pensar globalment i actuar localment.